Cançoner de les Pitiüses

Dos germans amb voluntat festetgen una fadrina; hi tenen grans diferències per veure de qual seria. Son pare per fer es seu gust la donà an es que volia, la va donar a don Josep, diguent que la mereixia. Vegem ara don Joan, vegem com se quedarà. Se n'anà per la muntanya a fer vida d'ermità. As cap de coranta dies an el palau va tornar. -Com és, criadeta mia? Quines noves aquí hi ha? -Són unes noves tan tristes que no vo' les gos a dir, Que na Roseta-Maria és enterrada d'ahir.- Don Joan que sent això, en terra cau esmortit, i fins passades dos hores no va recobrar es sentits. -Ara també podràs dir-me es lloc a on la portaren. -La dugueren al Roser i a un vas d'allí l'enterraren.-• Don Joan que sent això, allines s'encaminà; bé fa per obrir sa tomba i no la pot espanyar. Treu s'espasa per matar-se i no la pot aixecar. -Això és la Mare de Déu, que ha volgut salvar la vida a un devot que el Sant Rosari li passava cada dia.- Diguent aquestes paraules es vas es va destapar i na Roseta-Maria a la vida va tornar. Anaren an el Sant Pare per veure de qual seria, i ho va ser don Joan perquè de Déu li venia, que es casament i la mort li vengué tot en un dia.