Per ser-ho bons cantadors heu de seure en bon posat.
I
Dugueu-vos sa mà en es front sense repenjar-hi es cap;
no com qui tengués un colp, ni tampoc mal de queixal,
sinó tapant-vos es pols estant-hi ben concentrats.
Es colzo sobre es tambor, sense estar massa eixancats
i li anau pigant tres tocs que ho siguin acompassats.
Que dos versos fan un mot, això s'ha de tenir clar,
i tenint present que tots han de ser ben mesurats:
síl·labes cada rengló fins a set n'heu de comptar.
Es finals de cada mot han de ser-ho ben rimats,
acabats des mateix so i sense fallar-ne cap.
Ses rimes des primer tros, això ja no importa tant:
si es pot fer és molt millor a jo molt que m'ha costat.
i quan acabeu un mot heu de fer-hi es redoblat:
es primer que sigui gros i amb un curt 'nau alternant.
Cuidau sa pronunciació, que s'entengui el que contau.
Parlau de coses d'amor, de riure o interessants,
sense allargar sa cançó, que no resulti pesat.
I per aquesta raó, perdonau, vaig acabant.
Per ser-ho bons cantadors…
