A temps vei quan no tenien ni mancos per 'nar a resar,
Sa Cala i es Niu de s'Aguila quedaven a esquerra mà.
En festes per anar a missa fins a Sant Joan caminar,
només hi pot anar algun jove força i temps per anar i tornar.
per un poble que té fe res impossible no hi ha,
d'un garrover fan església i baix d'ell van a pregar.
Mossènyer de Sant Joan per poder-los conhortar,
sempre que pot va a dir missa té un ruc per cavalcar.
Es garrover s'agibella té tions per reposar,
un altar d'un munt de pedres fins campana s'hi calà.
Penjada des cimerol que es senti de molt enllà
comença amb un toc i acaba per repicar.
Quan arribaren a s'hivern tots molt varen cavil·lar,
tot és fred, vent i degots i així es varen enginyar.
Tothom anant cap a missa una pedra agafarà,
de grandària segons ses forces de tota classe n'hi haurà.
Llavors acabant sa missa una porfessó es farà,
amb sa pedra dalt es coll fins on s'església ha d'estar.
Hòmens, dones, veis i Jóvens carreguen a rebentar,
per presumir de braó es sent molt fort bufegar.
Una veia amb un pedrull riguent diu vol ajudar,
si no val per fer paret serà bona per a tasconar.
De rebles, còdols i macs es munt comença a pujar,
sa gent ja hi ha vist miracle de tanta pedra que hi ha.
Diuen que en sa matinada s'ha vist un sant traginar,
potser siga Sant Vicent es patró que els va ajudar.
Aviat es munt és tan gros que s'església es començà,
feinejava tot es poble diguent: "Fer feina és pregar".
Sa fe sempre mou muntanyes naltros deim esglésies fa,
es dia de l'Assumpció la volen inaugurar.
Sa tenacitat d'un poble que a la Verge vol honrar,
va conseguir tal prodigi que s'església enllestida està.
Es va fer molt grossa festa i abantes de començar,
trasmudaren sa campana des garrover as campanar.
És sa que encara avui toca mossènyer en sortir a resar,
anys veis dalt des garrover tot sa Cala congregà.
Acabada sa diada s'alegria fa plorar,
es donen s'enhorabona, bunyols i vi de secà.
Moltes gotes de suor fer s'església els hi costà,
avui, satisfets i contents a cobert poden pregar.
Tants anys de llavors ençà no es deixa de festivar,
anau allí es quinze d'agost, es fet podreu remembrar.
