Crestians, si sou devots,
digueu-me lo que pensau
quan vo' n'anau a dormir,
si el cor a Déu aixecau.
Pensau una i mil vegades
en s'estat que us encontrau;
si estau en gràcia de Déu,
dormigueu i descansau;
si estau en pecat mortal,
confessau i comulgau.
Ditxosa vostra animeta,
si de bon cor l'estimau.
Guardem es deu manaments
per nostra ànima salvar.
Pes que tenim infants,
que tots venim a ser uns,
avui mos farem vesites
i demà serem difunts.
Vendrà es dia de la mort,
un dia de gran tristor,
mos duran as cementeri
amb una gran porfessó,
Mos deixaran a un lloc
que de mirar fa fredor;
d'allí repleguen es ossos
i els posen a un racó;
quan los tenen en ses mans
o si ho seran des meus pares;
si són des nostros germans,
ai, cosa desfigurada!
Un los veu a blanquetjar
amb sa carn desseparada.
Aquí veig ara ses pompes
des nostros antepassats;
igual es veuran ses nostres
en ser en es mateix estat.
Mort, no vengues rabiosa,
vine amb molta piedat,
que tu ets molt espantosa
i me causes feredat.
Viure voldria, cor meu,
confessada i combregada,
que és una vida arreglada
per estar en gràcia de Déu.
