I
Déu terrible en ardent ira
farà el món tot cendra viva,
diu David en la Sibil·la
II
O quant farà tremolar,
quan vinga per judicar
tot nostre mode d’obrar
III
La trompeta ab vital so
cridarà a donar raó
a tot poble i regió
IV
Fins la mort s’ha d’espantar
al veure ressuscitar
tot quant s’ha de judicar
V
Un llibre escrit se traurà
en lo qual se trobarà
lo perquè se judicarà
VI
Veuran lo jutge assentat
que lo escondit farà clar
no deixant res per venjar
VII
Infeliç, què diré jo
no tenint protecció
ni lo sant justificació?
VIII
Rei tremendo en majestat
que si salvau és tot de grat,
salvau-me, font de pietat
XIX
Pensau en Jesús amat,
que per mi sou enviat,
no em deixeu desemparat
X
Buscant-me vos sou llassat,
sou per mi crucificat
si em perdo tot mal lograt
XI
Molt just podeu castigar,
mes vullau-me perdonar
sens fer-me comptes
XII
D’haver pecat me sap greu,
fa gran pena el rostro meu,
perdonau-me, amable Déu
XIII
Absolvent a Madalena,
i lliurant Dimas de pena
m’animàreu per l’esmena
XIV
No so digne de pregar,
mes vullau-me consolar
i de foc etern guardar
XV
Feu-me dels predestinats
que ben lluny des condemnats
gose ab vós eternitats
XVI
Repel·lits los maleïts
penant en flames inics,
cridau-me amb los benedits
XVII
Vos suplico molt rendit
tenint bé lo cor rendit
que em salveu, lo món finit
XVIII
O que lamentable dia
en què se tornarà en vida
l’home per ser judicat
XIX
Perdonau-me, mon Déu amat,
bon Jesús, piadós, etern,
ara i per sempre. Amén
