Tenc la sentenci’ llegida si la despedida em dau,
que m'ha de costar la vida si de jo vos apartau.
I
Ho causen les males noves que cada dia em donau:
diuen que som una pobra i vos amb altri us casau.
Déu vos do una sort bona així com la destijau.
Vos ne deix trobar una dona, bell jove, com la buscau.
Si pot ser que us faci honra de l'amor que li entregau,
que si ve de gent dolenta a vós us despreciau,
però si és sort que heu de córrer per insert vos ne gordau.
Si heu vengut per ensertir-me hi ha alguns que pensaran,
molts n'hi ha que es faran compte que vós l'amor em gordau.
Jo no sé que els fa pensar que vós a jo m'estimau,
són quissà vostros bells modos o que amb ells no us declarau,
que jo me contén aixina si al cas bé hi reparau,
que quan manco m'ho temia vós de jo vos n'apartau,
em deixau sense alegria jo crec que vós no hi pensau.
Tenc la sentenci`…
II
Bona nit, jove polit, si ja us heu desconegut,
procurau passar alegria que per jo ja s'ha perdut
per un amor tan polida per casa hi 'via vengut.
No demostra tonteria amb so pensar que ha tengut.
Ses coses no li agraden no les vol prendre amb rebuig.
Jo li alab sa partida per lo que m'ha paregut.
Cor meu no hi porfediïs que ja has fet lo que has sabut,
no vuigues donar que riure an a qui no t'ha volgut,
que ja has 'gut de desconèixer al que t'agradava tant.
Anit li diré a més veure, li diré que s'arregal...
Tenc la sentenci'...
