Ara vaig a cantar-ne una perquè m'hi heu convidat
i per agrair a aquest poble on es dos havíem set nats.
Jo en Déu tenc sa confiança que em ‘nirà donant costat
duguent-me memòria clara des temps que en Toni ha passat.
Jo aquesta l’ hi de cantar-la com el cor me l'ha dictat
que es camí l'ha fet en Toni, jo per damunt ell he passat.
I heu de sebre que aquest poble que jo m'hi havia criat
encara hi venc mes contenta perquè ell m'hi ha convidat
Quan sent unes castanyoles i estic amb sos ulls tancats
veig es portalet de missa on tant ell havia ballat.
Tantes i tantes de voltes que en Toni es ball l'ha brodat
que es frec d'aqueixes peuades dalt ses pedres s'han gravat.
Voltes que has sortit de s'illa tantes que no els has contat
per sembrar aquesta cultura que aquesta illa ens ha deixat.
Tocant tambor i castanyoles sempre has pogut anar davant
quatre lletres té es teu nom i amb dos flaütes tocant.
En Toni nàixer a l'any trenta o això és lo que me pareix
numeros redons que a voltes amb sa sort mos favoreix.
I es va cassar en el seixanta es dia deu del mes nou
d’ells nasqueren quatre filles numeros redons que enclou.
Nascut entre set germans ell es mes gros des hòmens
i a tots els hi ha agradat es ball tambor i castanyoles.
I es que millor les tocava si hi he de dir lo que em pareix
sense voler ofendre es altres era en Miquel que ja no hi és.
Ballaren davant en Franco a Madrid es balladors
i si sa memòria no em falla va ser en el cinquanta-dos.
Amb Coros i Dances d'Espanya va treballar amb gran tesón
va ser en el cinquanta-quatre caminant per tot el món.
Treballant per ensenyar amb valentia i bon seny
va ser el seixanta-cinc fundà es grup de Sant Miquel
I ara vaig a acabar, sapigueu que seguiria,
jo vui demanar an en Toni si per jo vuigués tocar
anit es pas de Maria.
