INFORMACIÓ
Número de fitxa | 89

Gènere | Vocal

Subgènere | Cançó

                            Porfèdia

Estil | Redoblat

Temàtica | Humorística

Subtemàtica | Puntosa

Transcrit per | Joan Castelló Guasch

Data | anterior 1950

Font | Cançó de porfèdia publicada a EL PITIUSO 1950. Almanaque para Ibiza y Formentera, Palma, 1949, p. 5, amb el títol Porfediant, dins la secció “Canciones de la tierra”. Un fragment d’aquesta cançó de porfèdia va ser publicat per Marià VILLANGÓMEZ. Eivissa. La terra, la història, la gent. Ed. Selecta. Barcelona, 1974, pp. 138-139.

Íncipit | Per 'ribar a l'Avemaria

Porfediant

H - Per 'ribar a l'Avemaria tenc de partí amb so solpost. I Es jornal (a)cab cada dia; ningú em pot dir peresós. Jo vénc per dir-te, Maria, si vols festejar un mos. D - Jo mai he estat per dir-te que em som afectats tots dos més que de sa pasta frita que fa molt millor pel cos; jo en festetjar una mica, a la nit dorm i repòs. H - Si sempre vens per ses meues farem algun tracto es dos; que hem d'ajuntar sa cuïda, es baleig i ses llavors i agafar sa palomida ja que la pescam tots dos. D - Per parlar amb tu, deixaria de menjar un guisat d'anfós, ho dic sense estar dormida ni veure es dia boirós, jo a ma mare oblidaria sols poguessem viure es dos. H - Si no són tot tonteries, es un parlar falagós; només amb això viuríem sense ser trebaiadors, que sa bona gràcia salva per vendre ses figues flors. D -Ja me vas amb comparances que és cosa de ser doctors. En lo que es gasten fiscanses fa tornar es tracto dubtós; un que es formal sempre alcansa un tracto més miraclós. H - Pareix que et poses de punta i es fetge et torna filós; sempre has de tenir en compte que som un jove puntós, que en enfadar-me en faç fotre des morts i des vetladors. D - No et mirava de mal gènit per veure't tan pigatós, aquesta és s'experiència de triar es gorrins millors, es invenció moderna, creu-te-ho no estigues dubtós. H - Es vi ja s'ha tornat agre i em faràs 'nar cavil·lós; s'anfós no arriba a ser pagre... gracis que fos roncador; ja t'has tornat babaiosa amb so cap des nas mocós. D - Sempre has de gastar asenades. Mirau que ets poc empatxós! He sentit a dir a vegadas lo que un no ha d'estar dubtós: que en ser un de poca barba és home poc vergonyós. H - Per parlar amb tu és necessari un que no siga empatxós que arribes prou a sa fita per passar ses partions. H - Per 'ribar a l'Avemaria... II D - Jo et vaig a fer-te memòria de lo que varem tractar un dia en sa matinada que veníem de vetlar, que havíem d'estar promesos... tots dos hi varem firmar. H - I em recorda que ta mare va ser sa que ho va xavar i em va prometre sa llana des moltons quan els tondrà, i fer-me una coca plana amb sucre quan pastarà. D - Ella no defuig des tracto, però no em tens d'enganyar, que festetges amb ses altres i això em fa mal pensar; un que es casa; bé procura per sa dona estalviar. H - jo també vull advertir-te de lo que pots excusar: festetges per sa finestra amb tot qui ve a olorar, i jo tenc de passar pesta... Mal raio els puga escorxar! D - Mira que Déu no permet es costum de flastomar, i et sortirà el barruguet un dia anant a caçar, i et giraria es barret i et faria rabiar. H - Vaig comprar-me una patena, port senyal de crestià, i dic algun parenostro resat en particular; tu ja et devies fer compte que no em poria salvar. D - Tu voldries ser bon home però poguent-me pigar que amb una mà dus un sable i en s'altre un tros de pa; tu vols ser Déu i el diable, mira com t'he de lligar? H - M'han dit que eras collerada, i m'ho arribaré a pensar, ets niga i molt mal parlada, t'agrada escaraietjar; que sempre has d'armar bugada, i per res vols 'covardar. D - Jo qued tota borronada i a sa gent dam que parlar, que sempre has d'armar baraia per poder grunyir i bramar; si has de parlar d'aquest modo, ves-te'n , i no has de tornar. H - Ara m'has fet sa taiada només l'he de capgirar, tu quedes niga, inflada, que es perjudici pel cos. D - Per 'ribà a l'Avemaria... III H - Jo pas una vida trista des que tu m'has oblidat, no dorm ni veig ningún dia amb gust ni tranquilidat, si tornes et prometria sempre ser ben respectat. D - Jo vui portar sa somera i hi vui 'nar encaramassellat, i em servirà de recreio i d'estalviar calçat... Em sap mal perquè ja es veia i no brama acompassat. H - Jo et podria deixar s'ase, però no el tenc aregat; només té falta de feina i dar-li sarment gruixat: per dir-ho, amb poques paraules. Jesús meu! Va esvarotat! D - Per excusar aquest defecte el 'vies d'haver capat; qualsevol dia t'afronta si fes algun desbarat; en caminar de dos cames, fuig d'ell; o ten-lo fermat. H - Mal d'altri riaies són, res te dona mal de cap; això és s'imatge del món: quan un riu s'altre ha plorat Déu mon deix sortir amb bon nom basta que ho he començat. D - Jo des teus trebais me'n dolc, també som desgraciat, no faç cap pescada bona, no som pescador acertat; hauré de deixar s'ofici i buscar-ne un de millor. H - Per 'ribar a l'Avemaria...