Cançoner de les Pitiüses

Se n'ha fet una gran festa a la ciutat de Granada, que n'ha nascut una nina que Catalina se llama. Cada dia anava a missa com a bona crestiana. Cada dia que hi anava, son pare la turmentava: —Deixa anar sa llei de Cristo i prengués sa lluterana.— I com son pare va veure res d'això no li bastava, manàs fer una rodilla de cutxilles i navages. Quan la santa estava en puntu la santa s'arrodillava. Baixava un àngel del cel, amb la corona i la palma. —Sube, sube, Catalina, que Dios te ne demana, que ara en tens d'anar a dar compte de sa vida que ets passada. —Sa vida ha set molt buena i molt amarterisada. —Vet aquí una cadira per tu, Catalina amada, i a l'infern n'hi ha dos més per ton pare i per ta mare; sa teua serà d'or fi, sa seua serà de flama.— Es dia de sant Cussé t'hi ve una borrascada de moros i marineros que navegaven per s'aigo. —Què daries, mariner, si vo n'eixugàs de l'aigo? Es dia que et moriríeu m'entregàsseu la teva ànima. —L'ànima és de don Cussé i també del Sant Rosari.