El Senyor em do resistènci contra tot perill dolent
I
i ma part de s'innocènci i em do bon enteniment
per viure amb sa conciènci just i cristianament;
un cos per viure perfecte no romp ningun manament,
perquè el mon dona fustesa i un se distrau fàcilment,
que s'interès de la terra mos suma es coneixement.
Si es un jove que navega i un bon caudal mantén,
com és noble i de respecte, tot lo món s'hi entretén;
lo que vol li concedeixen, s'hi emplien gustosament.
Si es un que té pobresa, ningú l'escolta ni el sent;
no li val sa diligènci, que sempre queda perdent,
fins a tant que arriba a veure com l’hi donen a entenent;
i si té algun defecte, no sent ric cau malament;
prompte li giren s'esquena, no li fan acatament,
no li entenen sa conversa: qui és tartamut se turment,
qui està ferit se recela, no l'enganya es pensament.
El Senyor...
II
No sé què hem té de seguir vent sa sort desbaratada;
naveg i no faig camí, decaig i no puc alçar-me,
que sa vida d'un fadrí bé ho és una cosa rara:
que emplia es temps de dormir per sa fosca i sa rosada,
i si li és agraït s'emplia i no s'espanta;
però si es troba avorrit, no istranyeu si es cansa,
que onsevuia cabil no pot fer cap avançada.
Molt mal és un no ser ric, que tot l'human se'n repara;
si és de s'al·lota ben vist, no ho pot ser des de la casa;
que si hi va, dona embolic i si ni hi és no hi fa falta;
i ha de deixar per s'oblit s'alegria que més ama.
I tot això ho venc a dir conforme a lo que a jo em passa,
que m'he enamorat de qui crec que no en tendré altra;
tan retirat com vesí, jo on tu tenc l'amor posada,
just com si no tengués fi lo que veig que prompte acaba;
sa sospita m'ho fa dir, o sa poca confiança,
que si em donasses el sí seria conversa falsa,
que et farien penedir diguent-te moltes paraules,
diguent que et val més un altre d'un mèrit suficient,
un jove a n'es teu agrado, conforme i condescendent,
que joventut i veiesa tengués un bon passament,
amb tota suficiènci per viure honestament.
El Senyor...
III
Jo em folgaria de sebre, bon amor, s'idea teua,
que un que a les hurtes navega sembla una persona cega:
no sap per on ha de prendre per seguir bona carrera;
lo guanyat ho torna a perdre i el seu cor se desespera.
Digues-me per cosa certa si de mi n'estàs contenta;
si no dona'm a comprendre si no n'estàs satisfeta,
que no et vendré a fer conversa si no n'has d'estar contenta;
jo deixaré de venir sense de tu tenir queixa.
Enc que és una nova trista, de bon gust mon cor l'accepta;
i si ni Déu me'n retirga, si l'he de tenir dolenta,
que em siga causa de viure despacientat o en pena,
que això ja es sol succeir, en alguns tenim exemple,
per mor de sa dolentia del dianye que mos tempta;
i pot ser que ho endevinga si veu sa fe falaguera,
que mos vol enganyar en vida per després sortir amb la seua
Encomanem's a Maria, que ella és sa millor defensa,
sa que mos pot lliurar sempre de qualsevol mal dolent.
Demanem una fe viva i un mèrit suficient
per poder alcansar carrera i anar-lo alvenciguent.
El Senyor...
