Aquet temps que hem conversat Jo i un amor verdadera
I
Perdona, que he reparat que el teu cor no se n'alegra
de parlar amb jo s'ha cansat i em demostra que es fa enrera;
jo ben crec que ho ha causat algú que temps ha que et prega
i en nom de Déu ha alcansat que ha pogut sortir en la seua,
amb un dia assenyalat que supòs que ell el celebra;
bé us haureu figurat que és es dia de Sant Pere;
té molta de propiedat i va molt bé qui li resa.
Tu t'hi hauràs encomenat i correràs bona estrella,
no tendràs cap mal de cap i viuràs com una reina.
Així Déu del Cel te'n guard de fer idea dolenta,
i a tots que mos faça part de la santa glori eterna.
Aquet temps que hem conversat...
II
Diu que m'oblides per sempre i desitjes que no torn;
demostres que em fas entendre que en venir t'enfeccion.
jo me'n vaig cap a la meua, per això no m'abandon;
guarda sa folgança teua que jo tampoc no m'enyor.
Tota sa nostra amistat es com sa cera que es fon,
que en tres dies ha passat que ja no es sap nova d'ella;
és que duim sa voluntat d'aquella faisó lleugera
i ems està sa lleialtat però molt traïcionera:
això és usança que ha entrat ara de poquet novella.
Aquet temps que hem conversat...
III
Jo tendria algunes voltes si sabés no agraviar-vos;
un que es troba amb poques forçes l'obliga a fer molts de càlculs
i a fer algunes ritortes com a modo d'oblidar-vos;
tu si voluntat em portes i et distreuen d'encontrar-mos,
et diré que si et demostres ho és un pensar de bambós.
Llavor, si te n'aconhortes, ara mos toca esperar-mos,
no volguent servir d'esponges ni dar es lloc de mermolar-mos.
Veis aquí perquè es fan monges moltes al·lotes!... D'agravis.
Perquè sos pares les priven d'allò que elles fan regalo.
Que es joves que elles s'estimen no es cansen d'amenaçar-los
fer-lis males partides en es lloc d'apreciar-los.
Per estar bé tothom frissa, jo m'hi cont així com valtros.
Els anam donant combat no sabent sa sort seua,
això és com un nuvolat, pareguent d'aigo es de perdre.
Bé ho és un món destorbat! Ningú està apler ni sossega.
Aquet temps que hem conversat...
IV
S'interès mos ha abraçat de modo que ja se'n passa;
això reina, i malvestat, més que piulos d'olibassa.
Naltros deim felicitat i un que té bona paga,
s'amor i sa caridat demostram que mos aglassa;
porem fer des nostro cap com mossènyer amb sa salpassa.
La mort és sa realidat, allà anirem tots en massa,
no esborrarem es pecats llavor amb polvos de mostaça;
deixem anar necedats que és s'esca d'un condemnar-se
si morim en bon estat veurem Jesús que ems abraça.
lo que sempre he desitjat, la Mare de Déu ho faça,
que un dolor de cor mos guard que basta per un salvar-se.
Fassem per sa nostra part lo que poguem per defendre
l'ànima quan es separ d'aquet món que l'atormenta;
que sa joventut, ja es sap que és una cosa valenta,
fins hi està ponderat en es nom d'una fiera
o d'un cavall desbocat; en ser d'edat mitjancera.
sa veiesa es fre ha arreglat, casi tot ho asossega.
La mort fa temeridat i un vei sa posa en capella,
i arriba a una certa edat que s'ansi ja l'atropella;
de noranta anys o passat no pot tenir llarga espera,
tota sa vela ha aplegat i arbre sec va a la carrera,
i es troba tan apurat que no sap lo que es garbella;
i de cent ja està arrufat a un racó fent cistella,
i de tothom oblidat com jo d'aquesta donzella.
Aquet temps que hem conversat...
