Anit hei tornat, al·lota, per fer el meu cor devertir:
només venc alguna volta perquè és molt llarg es camí.
I
Demànem qualsevol cosa, amor, vuigues de mi.
Totes ses paraules nostres són per un entretenir,
per conversar i divertir-mos, tú, donzella, i Jo, fadrí.
Mentres no mudis de viure, per què ens hem de despedir?
Que podem conversar i riure finsus que hages dat es sí.
Llavors hauràs de despedir-me i jo passaré pelegrí,
pensaré que ja ho sabia, si me n'he de penedir,
que es que es nat en dolent signe sa sort no el farà lluir,
en no ser que se la porti l'hora de sa seua fi.
De Jesús sigues devota i en so mal no pensar-hi.
Anit hei tornat, al·lota,...
II
Fins ara he parlat per broma i ara et vui parlar a valer:
jo et pendria per esposa si hagués de ser es teu voler.
Ton cor me dirà, si gosa, que no som tots d'un parer,
que no saps lo que és un home i posar-te en es seu poder.
Vet aquí que m'aconhorta i em va mantenguent sa fe:
es sebre que no ets morta i tornar-te a veure podré.
Jo no venc per esvertir-te ni per donar-te camí,
que em vendria be ensertir-me per defensar-m'ho a mi
de caure en gust tan indigne ni de tan mal conduir,
que es que es nat en dolent signe sa sort no el farà lluir,
en no ser que se la porti l'hora de sa seua fi.
De Jesús sigues devota i en so mal no pensar-hi
Anit hei tornat, al·lota,...
III
De sa meua sort no et rigues en que em veges a patir,
que pot ser per algún dia 'ver de criada servir
i a dir-te s'arrsicarien que t'en anasses d'allí,
que per res te coneixen ni et volen mantenir.
Una al·lota que és conforme no està avesada a mentir;
només diu lo que li importa quan l'hi pregunta un fadrí.
Me donaràs sa resposta quan tornaré a venir;
dam alguna confiança si no em vols veure a partir,
que es que és nat en dolent signe sa sort no el farà lluir,
en no ser que se la porti l'hora de la seua fi.
De Jesús sigueu devota i en so mal no pensar-hi
Anit hei tornat, al·lota,...
