Cançoner de les Pitiüses

Un escaravatet coix i una formiga travada encalçaven es gat moix, per dins un terç de civada; jo ho dic perquè m'hi trobava, que no n'estava molt lluny, ja és hora d'encendre es llum, per ses dones macarrones, que només van d'estisores i de mantes d'endiana; baix de pedra polistana, hi havia una vildota, que tenia una fiota que no sabia filar, menjava bunyols amb pa, perquè era una mal criada, fum de tortuga ruada o morro de porcerol repicant un picarol fa retombar de campana, si la vista no m'enganya, jo us dic que m'hi casaré, tendré mantes d'endiana i someres de paper, dalt des puig de Sant Egí canyes ne sembraren allí ses dones de Sant Egí ballaven en camieta i es mestre Joan Pereta s'ho mirava de racó d'ui i estava que s'abraçava, s'encenia com es foc que si Déu li 'gues dat lloc ja hauria remput sa trava