Mos ha quedat un record del nou-cents setanta-dos,
I
i una pena dins el cor a tots es espectadors
d'aquest desastre tan gros que ha sét un cas horrorós,
molts s'han hagut de cobrir el cos de negre i llevar colors,
sense consol ni repòs i en males condicions,
moltes llàgrimes i plors i d'atribulacions,
portant corones i flors a un acte religiós,
per anar a adorar algun tros que era una mica dubtós,
però així mateix supòs que es feien reflexions,
si seria carn i os de tals generacions,
de tants que n'hi 'vien mort de petits i de majors,
quin rumb en tan mala sort no té comparacions,
per 'nar dret anaren tort que estava un poquet boirós,
però m'estrany des pilot, un des bons aviadors,
que coneixent ja aquell lloc no tengués precaucions,
sabent que passaven prop de lloc alt i muntanyós,
just 'naren a pigar es toc a un lloc tan perillós,
s'esclafit va ser tan fort tan gros i tan espantós,
quedaren llaunes de foc per tots es alrededors,
no es paga en plata ni or tantes desperfeccions,
faltant-los llavor tan poc només un minut o dos,
per arribar a s'aeroport si es vol 'gués sét venturós.
Mo' n'ha quedat un record...
II
Ha causat remordiment en tota sa nació,
que es va sebre de moment d'aqueixa perdició,
d'algú que estava present quan va fer s'explosió,
donar es passos correguent com és s'obligació,
per donar coneixement a s'autoritat major,
dant compte de s'accident que hi 'via hagut sus llavor:
s'alarmà tota sa gent de dins sa població,
llavor també seguiguent hi va acudir es batalló,
soldats, cabos i sergents, també algun superior,
i es que hi tenien parents prest els va agafar calor,
n'hi caigueren més de cent sense cap salvació,
pobre d'aquells innocents de tanta compassió,
perquè reberen un crem de poca duració,
ni mancos tengueren temps de posar-hi atenció,
ni d'encomanar-se a Déu en cap oració,
però resarem per ells en bona devoció,
a més de ser-ho conscients d'alguna donació,
per fer-hi un monument obra d'un bon escultor,
que quedi per molt de temps sa representació.
Per no cansar més sa gent acabaré aquest regló,
ja comprendreu que no tenc molt bona explicació,
que parl a dret i a tort quissà em faré molestós,
que de pensar-hi em torn groc i em pos un poc nirviós.
Mo' n'ha quedat un record...
III
Tant si és hivern com estiu, igual de nits que de dia,
un no pot estar tranquil ni té segura la vida,
que un sempre corre perill a onsevuia que sigui,
i encara llavor sentiu qui li pareix mentida;
sempre hi ha algun que diu que estan en plan d'energia,
que el món se va instruint, sa intel·ligència fa via:
ja hi arribarem en es fin si sa cosa no canvia,
que es accidents van seguint com més va per cada dia,
que experiència tenim de lo que ha passat a s'illa,
que això ho ha sét es motiu de molta gent anar entristida,
que si n'hi ha algun que riu un altre plora i sospira,
igual es poble civil que es que ha d'anar a formar files;
moltes nacions tenim que estan en plena ofensiva,
i estan sempre construint moderna artilleria,
per dirigir es projectils talment allí on volien,
i es avions destruint ciutats i la pagesia:
ses baixes compten per mils, pagant qui no ho mereixia,
sa humanitat va patint molts queden a la ruïna,
i es grossos donant mitins, menjant pollastre i gallina,
que es que duen es controls són ses potències majors,
enganyant a tot qui es pot que es valen de ser traïdors.
Mo' n'ha quedat un record...
