Na Marciola va dur vi
i romp s'ampolla pes camí.
Bon viatge Sant Ferrer,
que treis aigua amb un paner
sense vessar-ne cap gota.
Tres monges dins una bota
pareixen ser 'vellanes;
sis al·lotes catalanes
escorxaven un porcell
i un ase sense capell;
la senyora Barberona
se n'anà a Barcelona;
gallines amb picarol
encalçaven un mussol,
i eriçons portant sabates
corrien més que ses rates.
Si mai heu vist un Sagrari...
Sagrari vol dir armari,
armari vol dir torrent
que no hi toca sol ni vent
sino un gran eriçó.
-Eriçó deixa'm passar,
que jo venc de bon llinatge,
que som cosí des formatge
i parent des botifarrò.
Viva na Marciola!
Què t'ha embafat?
S'arròs amb porcella?
S'arròs amb cadella
de cas teu cunyat?
