Es poble de Sant Miquel es un poble devertit
perquè hi ha molt bona gent i tots dormen en sa nit.
Es que més i es que mancos tot es dia a trebaiar
i quan ve la santa nit tothom es cala a sopar.
Si per desgraci’ hi ha algú que no tenga menjar cuit,
en va a buscar a cas vesí i li donen bon bescuit.
Després en venir s'estiu no s'ha de pensar en sopar
perquè un va a ses figueres i després a passetjar
I no ho trobeu mica estrany que de gustos n'hi ha molts,
que n'hi ha que menjarien peus de porc amb savinons.
En aquest món, ja ho sabem, que uns mengen dols o salat
però es qui més content queda és qui menja mel rosat.
Jo, amb sa mel no hi puc entrar perquè em dona escurribandes;
Sabeu que m'agraden molt? Carxofes amb faves tendres.
De sa carn no em digueu res, que me cau molt malament,
perquè sa darrer vegada em va fer botar una dent.
Tot lo que hi manifestat, tal com és ha succeït.
Un jove de ses Salines diuen que es menjà un cabrit.
Li pigà tan malament que hagueren d'anar a buscar
es metge, es potecari, es barber i es capellà.
Una volta reunits tota aquella grossa gent,
varen xavar d'arreglar-lo i dur-lo a l'Ajuntament.
S'alcalde s'hi va enfadar d’haver-lo portat allí,
perquè se li va inflar sa bufeta i es sagí.
Pensau quina olor hi hauria que es metge s'hi va asustar
quan va veure el senyor alcalde que es tirava pes riplà.
Allí es va armar un gran plet que va costar molts de sous
i no tenien prou plata i ho 'gueren de pagar amb ous.
Aquells ous tenien dies i no varen ser molt bons
perquè tots es qui en menjaren se'ls hi inflaren es garrons.
No en va morir sinó un que tenia es lleu cremat
i quan li feien s'autopsia s'hi va presentar un soldat,
Diu: «Aquest es germà meu i l'hem de ben enterrar
amb enterro de canonges i flaütes a tocar».
I es va armar una gran xacota que tothom ne va parlar,
i tots es que hi assistiren s'hagueren de confessar.
Uns ploraven d'alegria altres, reien de tristor
i entre tots hi hagué un senyor amb molta d'aseneria.
Que digué: «aquí he vengut jo tot carregat de llenties,
llegums de tota faisó i pollastres sense espines.
Mirais, crostetes, bastons, petaques, plomes i gots,
sabates bones per tots i una coca amb xinxarrons.
També duc un gran sortit de robes molt ben taiades,
caputxos, sabates de frare i robes de senyor antic.
Espalmadors de capells, palmatòries roveiades.
corante mil sacs de faves i una caixa de crispells.
Barrils de greix i mantega, barretes de midó blanc,
tres feixos de cordoneres i llençols per tot s'hivern.
Ventadors de foc encès, pales de carbó apagat,
cendra de segó de blat i trossos de cassó sec.
Mantellines esquinxades, pedaços de tot color,
sabatilles foradades i fils de botifarró.
Calcetins de llana negra, camies de cotó blanc,
enciamades de Mallorca i calendaris d'enguany.
Baüls, caixes i caixons, canteranos i ropers,
sa llibreta foradada, i dos o tres mil morters.
Juvert, llorer i moraduix, una bona bastanaga,
espècis i nou moscada i tres terces de besuc.
Estepera i romaní, pinyetes i savinons,
un quarter de jupetí i tres barres de torrons.
Moltes plantes conegudes just aposta pes jardí,
tres o quatre tanys de ruda i sis canes de setí.
Argelagues i donzell, vinagrella i savinons,
dos sacots de tamarell i una caixa de flaons.
Sis guitarres, dos violins, un contrabaix i un fagot,
una platerer i un got i catorze ratolins.
Quaranta-set gats pintats, tres mules escabeiades,
vint-i-dos cavalls fermats i un ventador de flassades.
un gitano correguent, un torrent vei assustat,
un venedor d'ais ardents i un mesurador de blat.
