Cançoner de les Pitiüses

A la vila de Tolosa n'hi ha tres estudiants que practiquen es estudis per 'ribar a capellans. Ja es trobaren tres donzelles ses tres els van insultant comencen a dir-lis burles, burles els hi van tornant. Ses donzelles ho són sardes i a buscar es batle se'n van; vengui, vengui senyor batle a tancar els estudiants. com los tancarem senyores si no hi ha maldat per tant? però es batle ja els agafa i a sa presó els va tancant. Es més petit sempre plora, es mitjà no plora tant, es més gros los aconsola no ploreu los meus germans. Que en tenim un germà a França servidor del Rei d'Orleans i quan ell ho 'ribi a sebre vendrà en seu cavall blanc. No passa s'espai d'una hora que els hi donen paper blanc; no passa s'espai d'una hora que a la forca els van penjant; no passa s'espai d'una hora que es seu germà va 'ribant. No em diria s'hostalera allà tanta gent que hi fan? Allí pengen i despengen tres pobrets estudiants que seguien els estudis, estudis per capellans. Ja baixa des cavall negre ja puja en es cavall blanc; de tanta via que feia ses pedres van foguetjant. Va trobar es batle i es jutge que es dos venien parlant: no em diria el senyor jutge que han fet dels estudiants? Els estudiants no pateixen, penjats ja en forques estan. No em diria el senyor jutge que n'ha fet dels meus germans? Ment pel coll el cavallero que aquells no t'ho són germans. Ment pel coll el senyor jutge, que tots tres m'ho són germans. A sa vila de Tolosa de jo se'n recordaran; es va treure una espasa i va tallar els tres dogals; els va besar per ses galtes: Déu vos perdó mes germans. A sa vila de Tolosa de jo se'n recordaran: de sang de ses seues dones es torrents en correran i des caps des seus hòmens murades n'aixecaran.