Cançoner de les Pitiüses

Home - Jo de l'any mil nou-cents trenta bon record me'n quedarà, i amb molta alegria sempre molts anys heo puguem contar; que hi 'gafat bona carrera que et comencí a pratigar. Dona - De llavò ençà em visc alegre i en poder, amb tu, festetjar. Ja estiria més contenta si em parlases de casar, perquè cavil·l casi sempre: no se si ho podré alcançar. H. - No hi dugues tanta quimena que si Déu vol ja serà; Jo també et desig atènyer i en aquest cas arribar. D. - No tens sa pressa que sembles, que no arribes a aviar; Si amb això i tot dus peresa, ja ho podem deixar-ho anar. H. - És necessari conèixer un, amb qui s'ha d'ajuntar, per això jo et vénc a veure i abans t'h(e)i d'exprimentar. D. - No em trobaràs cap defecte que et puga perjudicar. Lo que tenc és mala jeia però no t'has despantar. H. - Jo em posaré a sa vorera disposat com per batallar; ja te’n valdrà sa llestesa si et sent a camalletjar. D. - Vaja, que en tens, de xarrera, i dius més que no sirà! jo fiic que amb bona conversa t'he de sebre dominar. H. - Ja em pareixes llaminera i em dus xiflat fa temps ha. Si em vas convidant per befa no sé què m'has d'enganyar. D. - Jo voldria tenir es sebre per mai ver-nos d'oblidar per (...) quan soltera sense cap confiança. H. - De jo tens s'avinentesa, tu tens es lloc de triar, quant tengut no l'has de perdre que ho 'guesses de sospirar. D. - Viurem a Cala Vedella prest vaig a renucciar; per ser que a la marinenca jo amb tu mai m'he d'anyorar. H. Déu faça que tot bé venga i que ho poguem ben acertar. I de l'any mil nou-cents trenta bon record mo’n quedarà.