Cançoner de les Pitiüses

Al·lota. - Jovenet de fantasia roses son vostros colors vós me donau alegria jo desig dar-vo’n a vós. Jove. - El mateix m'aconteix ara com un que està calorós que desitja trobar s’ombra d'un arbre tan generós. A. - I jo també l'encontrada anit estan ‘vora vós no desig mellor sombra que riure i conversar amb vós. J. - Bona nit blanca roseta plena de bones olors no hi ha el cel tantes estrelles com vegades pens en vós. A. - Anau cobert del bons aires de riqueses i abundors amb riqueses i abundància amb això no hi pensau vós. Amb sos uis baixos per terra quan passau em saludau no em gosau mirar sa cara cert és que no vo’n folgau. J. - Enc que la ma es tornàs tinta i enc que el cel de paper fos fossen es homes notaris i de cada un n'hi hagues dos No bastarien escriure ma vida! nostros amors es que hem passat finsus ara i es que passarem es dos. A. – De nits veniu, polit jove, que de dia no gosau de por que sa gent no diga que per aquí festetjau. No vo’n teniu que empatxar sent un jove tan graciós recordau’s amor amat de qui es recorda de vós. J. - Estic en ses confiances vendran es millors amors, bona nit, blanca roseta plena de bones olors.