Cançoner de les Pitiüses

Anit que sa gent està de broma i es deverteix un xascarrillet de riure jo també vui explicar. Com a conte ho vui contar en que no són tot mentides, voreu lo que em va passar ‘nant a pescar s'altre dia. Que es bot hi vaig arriar allí par dins la Savina i quan hi vaig anar atesar per veure que hi ‘gafaria i un congre vaig agafar vaja llevada polida. Quan el vaig tenir en sa mà pensant d'ell lo que en faria llavors em vaig determinar a portar-lo cap a Vila, just va ser per alarmar ses dones de la marina. Prompte varen ‘ribar estar casi totes dalt sa riba, provaren de baraiar perquè totes el volien, i una d'elles s'atracà i que per l'amor de Déu siga, va dir, l'hi he de deixar o venut així com siga i que em sabria donar lo que li demanaria. Jo no sé com deu estar aqueixa mercaderia. Solien fer-ne pagar una pesseta per mida per preu no varem estar molt prompte ferem barrina. Quan ja el pogué amarrotar estreny tan fort com poria fins es cap se li va inflar de tan fort com l'estrenyia. Es congre no gemegà perquè ni menos poria ‘ximateix va canviar de color casi enseguida. Just provava d'alenar fent alguna estremordida i era mal de subjectar que sa mà tornà petita i el va tenir que amollar que ‘ximateix ho planyia crec que devia pensar que algun altra l'hi pendria. I un bon rato hi vaig jugar ja estava mig esmortida que no el poria fer estar talment així com volia. Tan nerviós es calà que perdé sa punteria qui vuiga congre comprar vaiga a sa peixateria.