Cançoner de les Pitiüses

Ja fa rato ha que em pregau que diga una cançó nova, I jo la (he) feta i no m'escau perquè m'ha sortit puntosa. Que si hi ben reparau és madera repelosa que de tal material n'hi ha de llisa i groposa. Quan l'anava estudiant jo també feia aquest compte però vaig seguir endavant per acabar-la més prompte. Arribant an es portal he lligat sa darrer cobla n'he guardat per si en vol part dos mots per sa cantadora. A veure si la xavam que pareix que va empatxosa que en què ja sigui un poc tard va amb sa cara lleganyosa. Diu rentar-se li fa mal perquè pateix de flatosa, va tenir en es mes de març una pulmonia doble que la curà es manescal donant-li dutxes i purgues, mirau-la, pobre animal devé patir, mesquinoia. Quedà amb es ventre secany i una mamella més curta. Déu mos defens de tal mal i a ella que no li torni. Que d'un atac cerebral de cada cent un ho conta; ves amb seny un parei d'anys cada moiment de lluna Torna't a fer s’aigo d'espart si el cas tens alguna espunta; menjar salat i picant, no en mengis en que te'n donguen, que et gelaria sa sang recorda’t de ses recuites, que vares patir bastant damunt tu pintat ho duies. Ara t'has 'nat adobant conserva’t es temps que pugues. Ja fa rato que em pregau...