Cançoner de les Pitiüses

Una matinada fresca jo me'n vaig anar a caçar no en trobo perdius guatles per a poder s’hi tirar, sinó una pastoreta que guardava es bestiar i la'n trobo adormideta a sa vora d'un canyar. Bé tan polideta que era no la volguí despertar en cuic un pom de roselles i as pit les hi vaig calar. Ses roselles eren fresques sa pastora es despertà quan va ser despertadeta tots es colors trasmudà. –Em voleu dir, pastoreta, de qui és es bestiar? –Ses oveies des meu pare, es moltons des meu germà, ses cabretes son ben meues, es cabrits des rabadà. Què cerqueu per 'qui, bon jove? Què hi veniu a buscar? –Es vostro amor pastoreta si me'l volíeu donar; demanau-lo as meu pare o també an es meu germà i si no a sa tia monja o be as blonco capellà. Que si ells vos el donaven per mi ben donat serà.