Cançoner de les Pitiüses

Basta que tant me pregau faré sa darrer cantada per anit si em dispensau finsus un altra vegada. I Mos trobam en parts estranys lluny i retirats de casa i es fa tard i mo’ n’anam que es prop a sa matinada I ara també us convidam per venir a sa nostra banda basta lo bé que us quedau sent una gent tan estranya. Jo no hi havia vengut mai sinó es una altra vegada que quissà vo’n recordau jo us vui dar ses senyes clares, l'any que ve farà quatre anys ara en venir s'estiuada pes dia de Sant Joan que hi va ‘ver una tirada Ja os ho aniré explicant s'armamenta que portava una fluixa i un punyal d'aqueixos punta escapçada I anava de calçons blancs de justet i embotonada i una toca amb sos flocs llarg i un barret de filigrana I em vaig posar as portal quan ses al·lotes passaven i una veia cabeis blancs em va fer una clucada. Jo m'hi anava acostant i ella que no es retirava i em va dir: – jove, escoltau que us vui fer una demanda; deveu ser es jutge de pau o s'ajudant de s'alcalde. Jo li vaig dir: –Dispensau, vós anau etivocada. Jo som des partit d'en Blau i us cobraré sa parada, ja em podeu anar explicant si sou fadrina o casada. Diu que es vilda de trenta anys perquè ningú l'ha blidada però que no té infants i es al bastant adotada. Que li toquen cent reials perquè era mort intestada i un catre i dotze llençols i es trastos de filar llana. Jo li vaig dir: –regala-us, ja en parlaré amb sos de casa, tot em pareix que us escau però s'edat no m’agrada. Basta que tant em pregau...