Una cançó cantaré perquè m'obliga qui mana,
enc que no puc quedar bé es creure sempre m'agrada.
I
Així coneixeré bé que es sebre no m'acompanya,
per poder-vos explicar sa meua vida passada
que (?) jo començaré antes d'anar-me'n de casa,
de quan vaig caure soldat, cosa que ningú en té gana.
Es perd sa llibertat, no hi pot haver cosa més mala
per aquell que està avesat 'nar allà on tenga gana,
allí se'n troba privat, per força ha de conhortar-se.
Jo 'nava ensentimentat i sempre en dessimulave,
que aixina sa meua gent quedà més aconsolada.
En ser s'hora de partir allí el cor ja es trencava.
Jo no podia partir, que es de casa m'abraçaven,
diguent: –adiós fii meu, no t'oblidis de tus pares,
sigues un bon cristià, que Déu a tots mos empara.
–Encomenau-me a Déu, que jo pensaré en valtros.
Allí em donaven sa mà diguent aquestes paraules.
Jo en feia lo mateix, percurant sempre animar-los:
–que algun dia tornarem, que es temps molt aviat passa.
Una cançó cantaré...
II
Quan de casa vaig sortir s'alcalde mos esperava,
perquè ens 'viem d'embarcar es mateix dia a sa tarda,
i varem partir amb mal temps, sa gent estava espantada,
i tots anàvem diguent: –sa nostra sort no és mala,
de tants que mo’ n’anam sans, Déu sap qui podrà tornar.
Quan arribarem a Mallorca tot el món es estranyava
que no mos 'guessem perdut amb aquelles borrascades.
Allí ens varen despedir de molts que ens acompanyaven
mus quedarem ja [...] amics que mos practigavem.
Entre uns quants varem [...] de 'nar-mo'n a l’Havana,
encomanant-mos a Déu que mos guardàs de desgraci.
'Viem caminat set dies, no 'viem deixat Espanya,
emperò de lo demès jo he vist coses molt estranyes.
Una cançó cantaré...
III
El sendemà d'haver 'ribat allina mos sortetjaren
per anar en es regiment cada u que ens pertocava.
Jo em va tocar quedar allí a sa ciutat de l'Havana
i es altres se'n varen anar allà on los pertocava.
No em podia divertir ni res del món m'alegrava.
Em venien a preguntar per sebre lo que em passava,
i no els tornava raó sinó en lo que m'importava,
que sa meua intenció un altra banda estava.
De dia hi pensava sempre i de nits en somiava
i vaig encontrar persona que sé cert que m'estimava.
Prompte em vaig determinar d'escriure-los una carta
en es més amics i coneguts i tot qui de jo demani,
a dir-los que estava bé en es punt que m'encontrava
i que tenia salut en que per ells desitjava
i que m'enviassin a dir tot lo que es passava a casa (?).
I quan passaven uns tres mesos, que em recorda que ‘morzava,
em varen enviar a dir que allí tenia una carta,
jo vaig anar correguent i em vaig posar a desplegar-la;
no l'acabí de llegir perquè el cor no m'hi bastava.
La causa no la diré perquè el cor no m'hi basta;
que m'hi vaig 'ver d'entrestir, ses llàgrimes m'ho privaren,
que unes notecis més tristes mai més me podreu contar-me;
en que no és menester dir, germans ja hi deveu pensar-hi.
Mon cor anava felló i res del món m'alegrava.
Percuraven a distreure'm I [...]
I llavors es meu capità, que era home que m'estimava,
em va enviar a demanar, que a ca seua m'esperava,
i jo m'hi vaig anar i es va calar a preguntar-me,
que jo li 'via de dir a què era lo que em passava;
i li vaig explicar tot paraula sobre paraula,
i em va dir moltes coses igual que fa un bon pare.
Em va deixar molt content veient que s'interesava,
com si 'gues set un parent o conegut des de casa;
I jo 'nava coneguent a què és un pare i mare
que tracten amb tant d'amor i allà d'un altre modo parlant.
Una cançó cantaré...
IV
Molt prompte varem tenir unes notícis molt males;
en s’illa de Santo Domingo guerra hi havia declarada,
que es espanyols que hi havia molt mala mort els donaven,
i cridaven en venjança, la reina despreciaven.
'Guent-los fet tants de favors i ells no ho consiviraven.
De la nit en el matí vint mil hòmens embarcaren.
Els varen obligar en que no se figuraven,
que varen 'ver de fugir deixant-mos ses seues cases.
Ells mos fugien as bosc i allí mos desafiaven.
Els enviaren a dir si volien entregar-se;
ems tornaven per resposta que sang 'via de costar-mos.
La reina va donar ordre que podíem avenjar-mos,
vent que no hi 'via remei a deveres mos posarem,
a destruir aquella gent que era una mala canalla.
Abans mos deien covards i llavors es desenganyaren,
que per mig dia o passat, ja naltros varem ser amos
i mon varem entornar llevant-los ses seues armes.
Ells estaven pervenguts amb dotze canons de plaça,
treien foc ses bateries tant d'una banda com s'altra,
i no pareixia Déu sinó que el món se n'entrava.
Es darrer combat que tenguérem causà moltes de desgracis;
anant-mos de traïció bastant mos perjudicaren.
Un dimecres de matí, quan estava rompent s'alba,
quan mos veren a sortir de darrera una murada,
mos varen afavorir tirant-mos moltes de bales.
Es que quedaven ferits, d'aquest modo reclamaven:
–Naltros mo’ n’anam del món que notecis pes de casa.
Llavors es nostro general mos va dir aquesta paraula,
diguent: –fills meus que jo també venc amb valtros,
que hem de guanyar o morir que això és s'honra d'Espanya.
Hi varem estar dos anys menos dos mesos faltaven,
jo ho dic perquè ho he vist des principi en el remoto (?).
Una cançó cantaré...
V
Mai m'oblidaré es dia de tan bones confiances
que mos enviaven a dir que la reina ens perdonava,
que mo’n 'viem d'entornar, que la reina així ho manava.
I mos varem replegar tots junts una matinada;
ja venia es governador, es que en ses tropes manava.
Ens va dar l'enhorabona que ses penes s'acabaven.
Mentre que ell va parlar, ningú va dir cap paraula.
En que no el sentíem tots n'hi 'via que l'escoltaven;
i quan ell va 'ver parlat no es pot dir lo que passava;
que amics, uns amb sos altres d'alegria s'abraçaven
Es sentien molts ereus(?) de[...] reclamaren
Encara quissà tornarem allí on tant desitjàvem,
a veure sa nostra gent, a casa des nostres pares.
Llavors es nostro general endavant de tots anava,
es va girar det a naltros i ens va dir aquestes paraules:
–Adiòs terres d'ingrats, Déu del cel mos acompanyga,
jo no qued interessat que m'he pogut avenjar-me,
trenta-sis (?) mil han quedat hòmens naturals d'Espanya.
Déu us haja perdonat i do gombol as seus pares,
i naltros, que ens ha guardat, gracis tenim que donar-li.
A ells no els ha anat molt bé, que bastant car los pagaren,
que ells ne varen morir dos, per cada un que mo’n mataren.
Ja verem dotze vapors dins es port, que ens esperaven.
Mentre varem embarcar varen tirar canonades
i quan tot va estar plegat, a la vela mos posàvem.
'Viem caminat dos dies, molt poca cosa hi faltava
i per quan varem ser en vista de allí on tots desitjàvem,
quan varem ser en sa badia moltes banderes alçaren.
Llavors varem arribar a les quatre de la tarda.
Molta gent s'arreplegà 'llà on desembarcàvem.
Tot lo món (a)saludava aquells hòmens ancians
es que més consiviraben, es quedaven espantats,
que uns estaven desfigurats de tants trebais que passaven,
perquè estaven avesats a dormir per sa rosada.
Una cançó cantaré...
VI
Vui acabar sa cançó perquè tota cosa acansa,
no l'he acabada mellor perquè m'hi falta sa graci.
En que us deman per favor que em perdoneu ses faltes
que no us puc dir sa cançó la meitat de lo que es passà,
que em faria mentider segons qui pot ser es escoltar-me,
perquè un que no ho ha vist és molt fàcil estranyar-ho.
Jo us dic lo que s'ha passat sense afegir, ni llevar-hi.
M'ha quedat bastant conforme amb aquesta passetjada,
i estic moltíssim content d'haver pogut tornar a casa,
perquè ha arribat molt de temps que casi no m'ho pensava.
Es amics anaven diguent: –mai perdis ses confiances.
Déu mos ho ha concedit i mos ha fet aquesta graci.
Des que no hem quedat complits de tots duc moltes comandes
en es seus amics i coneguts i tot qui per ells demanga,
que algun dia tornaran, que tenen salut per ara.
Vui avisar es pervenguents, es que no han quintat encara,
que es que tendrà aqueixa sort, per això no ha d'espantar-se,
que a qualsevol part del món encontrarà pare i mare,
però lo millor de tot és tenir bona criança.
No han de pendre conseis no 'nar amb companyies males,
que no 'guessen de pagar ses faltes que fan es altres.
Perquè si prenen conseis fan lo que els dona la gana
percurar-los es remeis llavò giren ses espatlles.
Qui no vist en lo que és seu menos vist en lo des altres.
Una cançó cantaré...
Transcripció literal.
1ª cobla
Une censo quentere
perque mublige qui mane,
en que no puc queda be
es creure sempre megrade,
echi cunechere be
pes sebre no me cumpañe,
Per pudervus esplica
se meue vide pesade,
(Que?) yo cumensere antes danarmen de case,
de cuan vag caure suldad
cose que ningu en te gane,
Es perdre se llibertad
noy pod ve cose mesmale,
per aquell ques ta vesat
na lluntengegane
elli sen troba privad
per forse a de cunurtarse,
yo nave en sentimentad
y sempre en desimulave,
ye chine se meue jen
queda mes ecunsulade,
En se sore de perti
elli el cor yas trencave,
yo no purie pertí
ques decase me bresaven,
digen edios fimeu
no tublidis de tus pares,
sigues un bon crestia
que deu a tots mus empare,
ecumenaume a deu
que yo ya pensere en valtrus,
elli em dunaven se ma
digen equesteparaules,
yo en feye lu metech
percuran sempre enimallus,
quel gundia turnerem
ques tems mol eviat pase.
Une quenso quentere
perque mublige quimana
2ª cobla
cuan de case vach surti
selcalde mus esperava,
per quens vien den berca
es matech die e se tarde,
y varem perti en maltems
se jent estave espentade
y tots enavem digen
se nostre sort noesmale
de tans que munenam sans
Deu sap que pudra turna
cuan ribarem e mallorque
tot lu mon enes treñave,
que no mus gesem perdud
en bequelles burrescades,
elli ems varem des pedi
de mols quems ecompañaven,
De mols queren suldads
quen se lline es defensaven,
mus quedaven ya pocs mona(?)
emigs que mes pretigavem,
Entre uns cuans varem anchta(?)
de narmun juns els vane,
que cumpliriem mes pres
perque daven rebache,
Pesarem per Barcelona
19 dies eyestarem,
i de lli varem perti
en queminats pel havane,
Ecumenam mus e Deu
que mus gurdas de descraci,
Viem queminat set dies
no viem dechat españe
y de lli un mes y mich
varem arriba ele vane,
En aquell port tan pulid
ques se riquese de españe,
Empero de lu demes yo ivis
coses molt estrañes,
Une quenso quentere
perque mublige quimane,
3ª cobla
El sandema de ve ribat
elline mus surtetjaren,
Per ena nes rejimen
Cada un quems pertucave,
Io em va tuca cada elli
ese Ciudad de le vane,
ye saltres senvarena
ella hon lus pertucave,
Nom purie deverti
ni res del mon mele grave,
Em venien e pregunta
per sebre l uquem pesave,
Ynols turnave reó
sinó en lu que minpurtave,
Que se meue entencio
un altre bande estave,
De die ey pensave sempre
yde nits en sumiave,
y vadch encuntra presone
que se sert que mes timave,
Pronte em vadch determina
descriurerlus una carte,
enes mes emigs y coneguts
ytot qui de yo demani
edillus questavebe
enes pun quemen cuntrave,
y que tenie selud
en que per ells desityave
y que me enviasin e di
tot lu ques pesave e casa(?)
Y cuant pasaven uns 3 mesus
quem recorde que mursave,
En varen enviadi
que elli tenie une carte,
yoy vadch ena curregen
yem vadch pusa e desplegale,
No le quebi de lleji
perquel cor no mi bestave
Le cause no le diré
perquel cor no mi baste,
Que mi vadch ve dentresti
ses llàgrimes mu privaren
Cunes nutecis mes tristes
may mes me podreu cuntarme,
En que no emeneste di
yermans yay deveu pensari,
Mun cor enave fello
Y res del mon me legrave,
Venien e preguntarma
equere lu quempesave,
Per curaven e distreurem
y [...]
y llevo es meu quepita
quere home que mes timave,
Em va envia é demena
que i queseue mes perave,
y yo mi vach ena
yes va quela é preguntarme,
que yo li vie de di
equere l uquem pesave,
y ley vadch esplicatot
peraule sobre peraule,
Y en va di moltes coses
igual que fa un bon pare,
Em va decha mol cunten
vejen que sinteresave
Com si gues set un peren,
ó conegut des de case
Y yo nave cunegen,
eques un pare y mare
que tractan en tan de mor,
Y ella daltre modu pelan
Une quenso quentere
perque mublige quim mane
4ª cobla
molt ponte varem teni,
unes nuticis mol males
en sille de San dumingu,
gerre eyvie declerade
queses peñols que yevie,
mol male mort els dunaven
y cridaven evenyanze,
le Reine despreciaven
guenlus fet tans de fevos,
y ells nou cunsiviraven.
De lenit enel meti,
20 mil homens enbercaren.
Els varen ubliga,
en que no se figuraven
que varen ve de fují,
dechanmus se seues cases
Ells mus fujien es bosc,
yelli mus dese fiaven
Els en viaren é di,
si vulien entregarse
Ems tornaven per resposte,
que sang vie de custarmus
Le reine va duna ordre,
que pudiem evenjarmus
ven que noy vie remei
é deveres mus pusarem,
edes truy equelle jen
quera une male quenaye,
Ebans mus deyen cubarts
y llevo es desengueñaren,
que per mich die o pesat
ya naltrus varem se amus
y mun varem enturna
llevanlus ses seus armes,
Ells estaven pervenguts
en 12 quenons de plase,
Treyen foc ses bateries
tan dune bande com saltre,
y no perechie Deu
sinó quel mon sen entrave
Es derre cumbad que tenguerem
queusa moltes de desgracis
Enan mus de de treicio
bestan mus perjudicaren
Un dimecres de metí
cuan estave rumpen salbe
quan mus veren é surti
de derrere une murade,
Mus varen efevuri
tiranmus moltes de bales,
Es que quedaven ferits
de quet modu reclamaven
Naltrus munam del mon
que notesis pes de case
Llevo esnostru yeneral
mus va di queste peraule,
Digen fis meus
que yo també veng en valtrus
quem de guña amuri
quecho es sonre despañe
Ey varem esta 2 añs
menus 2 mesus faltaven
you dic perqueue vist
des pencipi en el remotu(?)
Une quenso quentere
perque mublige quimane
5ª cobla
May me ublidere es die
de tan bones cunfiansas
quemus en viavendi
que le reine ens perdunave,
que mun viem den turna
que le reine echiu menave,
Ymus varem replegá
tots juns une metinade,
ya venies guvernedó
es quenses tropes menave,
Ens vá da le nore bone
que ses penes se quebaven,
Mentre qe ell va pela
ningú va di cap peraule
En que nol sentien tots
nivie que les cultaven,
Y cuan ell va ve pel lat
nos pot di lu ques pesave,
Ques emigs uns em sus altres
de elegrie se bresaven
Es sentien mols ereus(?)
de [...] reclemaren
Encare quisa turnereme
elli on tan desichavem
Heveure se nostre yen
e case des nostres pares
Llevo es nostru jeneral
en devan de tots enave
Es va jira det a naltrus
yens va di aquestes paraules
Edios terres dingrats
Deu del cel mus acumpañge
yo no quet enteresat
que me pogut evenyarme,
36(?) mil han quedad
homens neturals despañe
Deu eus aya perdunad
y do gumbol e seus pares
y naltrus quens ha gurdad
grasis tenim que dunal li
Eyells nols a nat mol be
que bestan car lus pagaren
quells ne varen muri 2
per cadun que mun metaren,
yaverem 12 vapors
dis es por quens esperaven
mentre varem emberca
varen tira quenunades
y cuan tot va esta plecat
ele vele mus pusavem,
Viem queminad 2 dies
mol poca cose ey feltave
y per cuan varem se en viste
de llio tots desityavem,
Cuan verem se ense bedie
moltes banderes elsaren,
Llevó varem eriba
eles 4 de le tarde,
Molta yen se replega
lla on desenbercavem
tot lu mon ese ludave,
Equells homens ensians
es ue mes cunsivirabem
Es quedaven espantats
Quns estaven des figurats
de tans trebais que pesaven
Perque estaven evesats
edurmi pese rusade,
Une quenso quentere
perque mublige quim mane
6ª cobla
Vuy equeba se quenso
perque tote cose acanse,
Nole quebade mello
perque mi falta se graci,
En queus deman perfebo
quem perdoneu ses faltes,
que nous puc dies quenso
la meytat de lu que es pase,
quem feriementide
segons qui pot se es cultarme,
Perque un queno ua vist
es molt fàcil estrañaru,
Yous dic lu que sapesat
sense efegi ni llevari,
Me quedad bestan conforme
en bequeste peseyade,
Y estic multisem cunten
de ve pogut turna e case,
perque arribat mol de tems
que casi no mu pensave,
Es emigs enaven digen
may perdeses ses cumfianses,
Deu musua cunsedid
y mus hafedequeste graci,
Desque nom quedad complits
de tot duc moltes cumandes,
Enes seus emigs y coneguts
y tot que per ells demange
que elgun die turneran
que tenen selud per are,
Vuy evisá es pervengens
es que non quintat encare,
Ques qeu tendra equeche sort
perecho no despentarse
que e cualsevol part del mon
encuntrera pare ymare,
Perol u millo de tot
es teni bone crianse,
No an de pendre cunseis
ni na en cumpeñies males,
Que no gesen de pega,
ses faltes que fan es altres,
Perque si prenen cunseis
fan lu quels done le gane,
Per curarlus es remeis
llevo yiren ses espalles,
Quino vist en lu ques seu
menus vist en lu desaltres,
Une quenso quentere
perque mubligue qui mane,
En que no puc queda be
es creure sempre me grade,
