En tu tenc es pensament1 sempre de nits i de dia,
si sa paraula mantens que em 'vies dat algun dia.
I
De ser per mi obedienta en tot lo que et manaria,
no fent cap mal pensament que em puga causar ruïna.
Déu mos do coneixement per viure amb una fe viva
i una sort sufecient, cada qual allà on siga.
Jo m'he viscut molt de temps apartat de s'alegria,
no encontrant coneixement: per jo conhort no hi havia.
Jo t'explicaré en poc temps des modo que em succeïa,
que m'anava entretenguent pensant en tu nit i dia,
causant-me enyorament, una pena molt sentida,
que es que sa llibertat perd ja no pot tenir alegria
i amb una fe natural així el cor meu n'essestia [sic].
I vaig prometre an es sant més virtuós que hi havia
de fer-li un novenal en nom de santa Llucia
a la verge original cada any en un mateix dia.
I ara també li deman salut i molts anys de vida
per anar-la saludant mentre que en el món estiga,
i en bona fe navegant l'ànima es viurà tranquil·la
apartada de lo mal que és lo que més la castiga.
No prenguem camins dolents que porten mala seguida.
En tu tenc es pensament...
II
Jo et diré en què pensava aquest temps que no hem parlat.
Mon cor amb tu cavil·lava, no estava en tranquil·lidat.
Quan dormia somiava amb so debèn des meu cap
i es dies i ses setmanes de cor los duia comptats.
Sa llibertat me faltava, que és de lo més estimat,
i jo no ho consivirava finsus que n'he set passat.
Per això alguna vegada volia fer de mon cap,
calant-me en perill de caure en2alguna flaquedat,
i es coneixement no alcança finsus que arriba s'edat
i un que cau, perill d'alçar-se en `ribar a haver entrepussat.
Déu mos guard i santa Clara de fer pensaments errats,
perquè ses ideies males porten dolents resultats,
són3 parentes del dianye i és fàcil caure en pecat.
Val més fer vida arreglada en pau i tranquil·lidat,
servint-mos uns an es altres com a germans de bondat,
i en morir tendrem salvada l'ànima i felicidat.
Ja ho és una obra acertada per tota una eternidat.
amor de mi tan amada, digues-me sa veritat:
si tens paraula donada, no em vuigues portar enganyat,
i així no em podré queixar-me de tu, ni estar enteressat,
pensant que no és sa sort meua jo quedaré aconhortat
i enc que em causis sentiment t'hauré de dar despedida
i anar-me desconeguent de qui em donava alegria.
En tu tenc es pensament...
III
En el món tots som germans d'una mateixa manera,
som molts es que portam davant es uis una bena,
i mos fa un dolent capçal sa fantasia i s'enveja,
i molts patim d'aquest mal, sa major part, venc a creure.
Ai! Que etivocats que anam, Déu mos millorga sa ideia,
que un home va navegant en jovintut i en veiesa,
i de petit prest va prestant lo que es seu cap li debena.
Son pare va encaminant, li dona alguna asvertença,
però si és dolent infant no hi val enc que l'asverteixca,
ni enc que el vaiguen castigant, si és nat en mala planeta,
com un llaüt per la mar quan afina que no serva.
Es llaüt s'ha de negar maldament trinquin sa vela.
Déu va criar amb un instant el món, el cel i la terra,
pressones i animals, arbres de tota manera,
i així el món va conservant perquè és volentat seua.
Jo no m'apur ni m'espant i em visc en bona fe sempre.
Sa meua sort vaig buscant, tant si és bona com dolenta,
i no em puc anar queixant finsus a l'hora presenta,
que Déu m'ha anat ajudant i en puc donar algun exemple
de lo que m'ha anat passant en aquest temps de reserva,
que em vivia en parts istranys retirat de l'amor meua.
Per tu anava cavil·lant amb el cor cobert de pena
i així m'ha passat es temps finsos que ha arribat es dia
que torn [a] estar de present d'una amor tan requerida.
