Cançoner de les Pitiüses

Anit passada ja hi érem i anit hi tornam a ser: es mirai que jo em mirava anit passada el rompé. I L'he romput i no en tenc d'altre, ara amb què em miraré? Amb sa cara de s'al·lota que és un mirai vertader. Jo la prendria per dona si tothom ho trobàs bé, fos a gust de pare i mare i de sa germandat també. Ses persones que m'escolten, quin pensament deuen fer? Deuen dir que som un pobre i que no l'alcansaré. Ho som pobre, i fii de pobre, pobre som, pobre seré. I encara que ho sigui pobre no me'n tenc per avorrit, que es ser-ho pobre no em priva que no pugui anar a lloc ric. En ses cadires més baixes hi seuen es més petits i en ses cadires més altes es rics i es que ho són polits. Anit passada ja hi érem...