Jo em veig tan desgraciat suplic a Déu que em defens1
ja que en el món m'ha portat per passar tant de turment.
I
De mala ha adoptat més que afavorit de béns,
ja vos deveu `ver enterat que tenc molts vicis dolents,
que jo me n'he percurat, no en tenen sa culpa es meus,
que es que en el món m'han portat voldrien que ho fos prudent
i també en el món m'han criat amb molts bons coneixements
jo mai en el món m'he [....] amb raó ni amb2 fonament
que han anat fent de sa part lo que els ha anat pertanguent
que amb amor i voluntat m'anaven advertiguent.
Jo som aquell que ha faltat a lo que em 'naven diguent;
per sa meua malvestat m'anava desentenguent,
que és una barbaridat no voler ser obedient,
per això em veig ixposat a lo que em va acontenguent:
estar mal aconductat venguent d'una bona gent
que el cor meu s'ha enamorat de qui no sé son3 intent.
Mon cor se reflexiona i es va penediguent.
Jo em veig tan desgraciat...
II
Ta mare deu estar en compte que es meu sebre és superior
i dins son cor se figura que dec ser endevinador.
Jo em pens que va enganyada si es pensa que som traïdor,
una idea mal formada s'ha posat dins el seu cor,
si es pensa, amor meua amada, que em voldré riure de tu;
ja li pots dir que per ara no tenc tal entenció
que ja ho conec, si repara, que enc que vuiga no hi som bo,
i si regeix per paraules que han dit en s'ocasió,
de ses que diuen es altres, a jo no em fan cap favor
antes se segueix al quantre si et4 venen a dar sopló;
te'n donen en confiança que em llevaran es valor
prometent-te, si m'oblides, lo que voldràs, bona amor,
hasta i tot millors partides naturals des teu cortó.
Bona amor, si no te'n fies, tens es lloc de dir que no,
si et pareix que els agravies no t'espantis per això,
que així mateix no has de perdre sa sort que et guarda el Senyor.
Sa sort que et guarda el Senyor, no hi pot haver impediment.
Jo em veig tan desgraciat...
III
Si tu de passar com jo n'estasses aconhortada,
no et dic manco ni millor, sinó una sort iguala,
jo m'hi casaria amb tu, si ma pressona t'agrada.
Ja veig que em diràs que no perquè nengú t'ho alaba
i per aqueixa temor tu et voldràs casar amb un altre
que ho siga de més valor perquè ser pobra t'espanta.
No et pensasses per això a sa teua sort mudar-la
que sa mateixa tendràs tant d'un modo com de s'altre;
segueix, que ja trobaràs, lo que és teu no et farà falta,
sense preguntar sabràs si et cases i ho has de plànyer,
molt prompte coneixeràs es meu parlar si t'enganya,
dins el teu cor sentiràs molt de pesar i enyorança,
alegria no en tendràs, per tu ja estirà acabada,
de sentiment ploraràs, llavò respondrà ta mare:
i et dirà que no hi estàs tan malament ni afrontada,
conforme li resaràs de bon cor a Déu demana,
que poria ser et mudàs aqueixa sort que tens mala,
i si no tu patiràs i jo en viure enteressada
sent així que et vaig pregar finsos que et tengué ginyada.
No sé en què vaig estar tot aquell temps que et pregava,
s'interès me va temptar, que es meu cap ja no servava,
hasta et vaig assegurar lo que ara he de veure en quantre:
que allí pories estar molt a pler i arregalada,
hasta et poria privar de porer morir salvada.
Fia amb Déu que no serà, sigues bona crestiana,
de dir-ho fa trastornar i hasta a una pressona istranya;
què ha de fer per un germà o si té alguna germana;
de pares no en vui parlar que ho són es qui l'han criada,
que també els ha de causar una novedat pesada
de veure que per mor d'ells tu hi tens d'anar atribolada.
