Cançoner de les Pitiüses

Jesús i Maria estaven dins s' hort fent oració, i Maria contemplava el seu amat redemptor, que havia de morir amb ella passant penes i dolors. No sieu superbiosos an el pobre pecador; sigueu humils i amorosos, i de Déu tendreu perdó. Anem sempre a vesitar el santíssim sagrament, tenguem sempre en la memori el sant Cristo del Convent, perquè ell sempre té vesites d'una multitud de gent. Anem a fer-li demandes de lo més convenient. Quan serem en els seus peus ja vorem sa seua cara: amb ell ja coneixerem que hi està desfigurada. Mare de Déu dolorosa, com sabéreu comportar ses penes de vòstron fill, que el duguessen a enclavar? Consivirau quin turment sa seua mare passava. En anar-vo'n a dormir ja direu sa pecadora, aixecant el cor a Déu en aquella beneita hora. Quan t'aniràs consumint, que es amics no et voldran veure, amb sos esperits tancats, que hauràs perdut tot es sebre, sa roba que et posaran en terra es té de podrir i llavò sa que et llevaran de tu es té de consumir, i per riquesa que tengues no t'escapes de morir. Saps de què pots escapar-te? De penes `ver de sofrir.