Cançoner de les Pitiüses

Bona nit, roseta blanca,¹ plena de bones colors.² No hi ha al cel³ tantes estrelles com vegades pens en vós. I Si la mar tornava tinta⁴ i el cel que de paper fos, encara no n'escriurien, videta, nostres amors, ses que hem tengut finsus ara i ses que tendrem los dos. Jo estic amb ses confiances que ara vendran ses millors. Bona nit, blanca roseta,... II Un consei venc a donar-te, que no és per dur-te a través: si et vols viure amb alegria, no et casis per interès, que es qui es casa i no ho acerta, vegades se'n penedeix: es qui és pobre d'alegria també ho és de lo demés. Molts diuen "Casar, casar!" Tal en⁵ diu que no sap què és. Molts diuen que jo en tenc ganes, i ha de ser amb vós si el cas és, encara que em pugueu dir-me que ho trobau dificultós. Si Déu mo'n 'gués fet la ditxa, jo que an es vostro gust fos, ben contents⁶ i amb alegria vendria a conversar amb vós, i ara que jo no en som digne, apartem nostres amors, que [no]⁷ us faltaran partides de tan bones o⁸ millors. Guardau ses bones partides pes que en són mereixedors. Bona nit, blanca roseta,... III D'encian⁹ venc per aquina, n'hi ha hagut, d'ambaixadors que tenen mal goig que venga, perquè no mos casem los dos; que diuen lo que no saben per fer d'endevinadors i ses veritats no diuen tan sols an es confessors. No penseu que a l'altra vida es trebais siguen majors, Que mos farà sa sentenci un jutge tan rigorós, i aquell que la tendrà bona ja pot dir què és ser ditxós. Val més estar en graci seua que ser en [el] món venturós. Bona nit, blanca roseta,....