Jo som En Vicent Savina, n'haureu sentit a parlar,
natural de ses Salines, tenc sa residència allà.
I
Una esplanada polida, mai la puc despreciar,
i té molt bona esblendida, rodat de marina i vinya
i una hortada molt polida pes que la va precurar.
tot és hortada i vinya, i s'hi pot ben viure i menjar.
Vui dir es que tendrà sa ditxa de poder-ho ministrar.
Sa meua hisenda és petita poc més grossa que sa mà;
just lloc per posar sa fita, poc és lo que va sobrar.
Jo som En Vicent Savina...
II
Des que no s'embarca sal ni es trebaia a ses Salines
ni vénen barcos mercants de nengunes companyies,
es pobres ho passam mal. Molts mos hi fèiem sa vida.
Per això no heu de fer estrany que jo habiti per aquines
perquè trebai aquí dalt que he obert pedrera nova,
i hi fas un petit jornal; quasi pes gastos no hem dóna.
Trastos hi tenc no sé quants: maça, barrina i escoda
atacador i un perpal que vaig heretar des sogre.
És molt de calaportal; plat, gerra, cuiera i olla.
Just sembla ser s'Hostal Blanc plantat en aquesta vora.
Sense pinta ni mirai ni penjador per sa roba.
Sense mosso ens apanyam; jo mateix guis a la moda
i faig un menjar especial amb tot lo que es temps mos dóna:
De juvert i fuies d'ai i alguna patata nova.
I en 'ver 'cabat escuram... Jo mateix serveix de dona.
No duc manton per davant ni es pit en fa tan enfora;
de sa coa, no en parlam, que per lligar es llaç no em dóna;
me la teiarien arran a la moda de senyora.
Si no ho creis, en baixar a Vila vo'n podeu desenganyar.
Que som En Vicent Savina...
