Ramellet agraciat, vós sou qui mon cor vol bé.
I
Va ser s’altra nit passada que l’amor vostra vengué.
Acabat que jo us vaig veure, aquesta raó us vaig dir:
-Veis-vos aquí una cadira, dipositau’s per aquí.-
Us hi posàreu a seure a un lloc molt avinent.
Cap allí on vós estàveu jo m’hi girava sovent,
que ho és molt fàcil es veure que és un solell esplendent.
Jo no ho som mereixedora de posseir tal sirvent
ni tampoc venir-me a viure amb vós ni amb sa vostra gent.
Jo molts me diuen, en jove, que de vós res ne trauré [2]
sinó ses bones mirades en ser que vo’ les daré.
Si altre no em basta, en jove, jo amb això em conformaré.
Mos han llegit sa planeta, que he de morir i vós també,
i tenim s’experiència en ses fulles que l’arbre té,
per cada dia n’hi cauen fins que ja ninguna en té.
Ramellet agraciat…
II
Amor, amb poca alegria anit hauré de cantar,
perquè em donau despedida i és que no voleu tornar.
I enc que no ho digueu aixina, jo ho vaig coneguent temps ha:
amor, per mor de ses altres [3] ja m’heu ‘cabat d’oblidar.
Bon jornal vaig gonyar es dia que amb vós comencí a parlar,
que vaig conquistar alegria per pret tornar-la a acabar.
Si no us ‘gués conegut mai, no us hauria d’oblidar,
i ara enc que vuiga no puc. Com me n’he d’aconhortar?
Però què tens de mi, jove, que estàs, sembla, agraviat?
Que t’han dit per ningun temps que jo et ‘gués despreciat?
Si no [són] ses caminades que per mi has empliat,
jo no voldria morir-me que [no] vo’ les ‘gués pagat.
Riguent i [4] burlant, en jove, estaré an es teu costat.
Pensa que no dic mentida, amor etc.
III
Et recorda d’aquell dia que es dos vàrem conversar
A sa porta de sa iglésia fins as portal arribar?
Jo et vaig dir d’en polit jove que quan volies tornar.
Vares dir que en jo voler i així bé vàrem quedar.
Molt m’agrada sa conversa de qui no em vol enganyar.
