Cançoner de les Pitiüses
INFORMACIÓ
Número de fitxa | 3770

Gènere | Vocal

Subgènere | Històries

                            Vides de sants

Temàtica | Religió.

Subtemàtica | Vida de sant.

Col·lecció | Arxiu personal d'Isidor Macabich

Recollit per | Isidor Macabich

Transcrit per | Isidor Marí

Font | Conservat en dos manuscrits: A. uns fulls de llibreta amb lletra clara i correccions de Macabich; B. unes tires de paper llargues escrites amb llapis. Transcrivim A i anotam variants

Íncipit | Ai, que preciosa imatge

Sant Roc

Ai, que preciosa imatge1 sa del gloriós sant Roc.2 Déu del cel li concedeixca3 que mos guard de pesta i foc. Es seu naixement va ser allà dins terres de França. Sant Roc quan va néixer4 sa mare el mudava i en es pit trobà5 una creu pintada. Minyonet petit, ell ja dijunava;6 dijunis en feia dos cada setmana: dissabte i dimecres7 i mai els deixava.8 D’edat de vint9 anys morí10 pare i mare i pes11 bon exemple que li varen dar, es béns que tenia12 tots els va deixar13 repartits pes pobres,14 res li va quedar.15 Se’n va anar pes poble16 vestit d’ermità.17 També se’n va anar a18un hospital per cuidar es malalts19 que hi ‘vien d’estar. Demanà llicenci’20 per poder-hi entrar.21 Per primera volta22 no n’hi varen dar: -Si fósseu un vell o més ancià, però sou sant Roc23 i us podríeu posar24 d’aquell mal dolent tan mal de curar.- Sant Roc piadós se’n va aconhortar, i as cap de poc temps també se’n posà d’aquell mal dolent25 tan mal de curar. Dins una coveta que olvidada estava de sa seua gent, de set allí se moria.26 Ningú li donava a beure i as cap de poc temps hi naixqué una fonteta d’aigo fresca i poderosa que es podia refrescar.27 As cap de poc de temps es va exprimentar que hi havia un goso que li duia pa, i l’amo des goso se’n va enreparar.28 Es posà a seguir-lo29 i abans d’arribar30 ja s’afalagava31 i li dava es pa32 i se n’entornava.33 Se’n va anar a ca seua, més no hi va pensar,34 i as cap d’un bon rato35 ja se n’hi entornà.36 Es va fer coratge i li va parlar. Per no dir-li Roc li va dir: -Ermità,37 tu estàs perdut poguent-te salvar.38 Digues, ermità,39 digues què he de fer i vendré es meus béns, prompte els hi tendré, i vendré sa roba, res em quedaré,40 vestiré41 de pobre, també captaré.- Se’n ‘naren pes poble42 es dos ermitans, que tant un com s’altre varen morir sants i d’allí sortiren as cap de cinc anys.43 Sant Roc as seu poble prompte va ser pres.44 Acabat lo prengueren per espia fals. Cinc anys de presidi li sentenciaren, i també el tancaren dins un calabós molt trist i molt fosc i molt mal d’anar. Sa gent d’aquell poble ja se’n va espantar i molt més es confés que el va confessar, de veure’l morir amb un llibre en sa mà.45 Li varen dar part as governador que ho era tiu seu i jutge major, i sa seua güela46 també hi va abaixar amb molta prestesa el va despullar: -Si és nostro Roc,47 es coneixerà, que en es pit tenia48 una creu pintada.- I quan la va veure, amb ell s’abraçà: -Sí que és nostro Roc,49 ja es pot escantar. És mort i difunt, ja es pot enterrar.- Gloriós sant Roc, vuigueu-mos guardar d’aquell mal dolent tan mal de curar.
[1] B: Que de preciosa imatge [2] B: és el gloriós sant Roc [3] B: concedeixi [4] B: Quan sant Roc va néixer, [5] B: as pit li trobà [6] B: allà dijunava [7] B: es dimecres i es divendres [8] B: que ell mai no deixava [9] B: trenta [10] B: li mor [11] B: per [12] B: i tots es seus béns [13] B: com els emplià [14] B: els donà an es pobres [15] B: que res no es quedà [16] B: i es vestí de pobre, [17] B: se n’anà a captar [18] B: A un hospital, / allà se n’anà [19] B: per curar es malalts [20] B: Va demanar entrada [21] B: per poder-hi estar [22] B: Per sa primer volta [23] B: que és un home jove [24] B: i se’n pot posar [25] B: D’aquell mal dolent / ell se’n va posar [26] B: Tenia molta set / aigo no n’hi varen dar. / Dins una coveta / se’n va haver d’anar. [27] B: Va néixer una font / que encara hi està. / D’aquella aigua viva / ell s’alimentà. [28] B: se’n desenganyà [29] B: Es posà a perseguir-lo [30] B: fins que hi va arribar [31] B: i l’amo va veure [32] B: com li dava es pa [33] B: que s’ajonollava / abantes d’entrar [34] B: poc hi va pensar [35] B: i va fer coratge [36] B: prompte hi va tornar [37] B: Diu: -Si ho sou sant Roc, / no hi vuigueu negar. / Jo venc per servir-vos / i no us vull deixar.- / Per no dir sant Roc / vuigué dir ermità. [38] B: i et pots salvar [39] B: digue’m, penitent, [40] B: res no em quedaré [41] B: em vestiré [42] B: Dins sa cova estaven [43] B: I d’allí poc temps / varen voler anar / an es poble seu / que es varen criar. [44] B: Sant Roc va ser pres / ‘cabat d’arribar / de un blonco seu / que el sentencià [45] B: i d’allí a poc temps / s’experimentà / que hi havia un pres / que ell s’escantarà. / Ell no és com es altres, / vestit d’ermità / perquè ell se passeja / un llibre en sa mà. / Mes es capellà / que el va confessar, / vent-lo que moria / amb so llibre en sa mà. / Sa gent d’aquell poble / se’n meravellà. / Anaren dar part / an es governador, / que era blonco seu / i jutge major. [46] Sa seua majora [47] B: Diu: -Si ho és sant Roc [48] B: tenia una creu / que encara hi serà.- / Va fer diligènci’, / Prompte el despullà. / A sa boca del cor / sa creu li trobà. [49] B: -Sí que ho és sant Roc, /