Cançoner de les Pitiüses

Sa nit de Sant Joan és una nit molt alegre. Es companys m’estan diguent: --Joan, per què no t’alegres?— Com me tenc que alegrar jo, si me n’han casat la prenda. Me l’han casat lluny de jo, perquè es meus ulls no la vessen. Cada dia està passant per davant ses cases meues. Ella passava plorant, jo plorava molt més que ella. Jo plorava de tristor, d’alegria plorava ella, perquè en té un anell d’or .... tres pedres vermelles i també (llavò) un mocador brodat de seda vermella i enmig un campanar i a cada cantó una estrella. Un dia que jo passava pes portal de casa seua ella es va posar a plorar, jo plorava molt més que ella. Em vaig espartir de casa amb compte d’anar a ciutat...