En Betlem, verge Maria,
vostros gotjos cantarem,
que les pasqües celebrem
amb gràcia i amb alegria.
I
Un edicte general
el cèsar va publicar
per tot lo orbe haver d’anar
de on era natural
per pagar el tribut igual
cada qual d’on descendia.
Que les V.
II
Per ser Josep descendent
de David, casa reial,
vós, esposa virginal,
partíreu encontinent
de Nazaret prestament
i a Betlem féreu la via.
Que les V.
III
Passàreu tants de treballs
en cinc dies de camí.
Estàreu fins es matí
en les portes dels hostals.
Deu mil àngels principals
que vos feien companyia.
Que les V.
IV
Arribàreu a Betlem
que el sol s’anava ponent,
amb aigo, neu, fred i vent,
temps rigorós de hivern.
Pensàveu trobar govern,
pues Josep parents tenia.
Que les V.
V
Sortíreu de les murades
de Betlem a l’arraval,
i trobàreu un portal
de ruïnes i porxades.
Allà prenguéreu posada,
ja que altre lloc no hi havia.
Que les V.
VI
En tota aquella ciudat
ningú vos donà posada,
vent-vos vós, verge prenyada,
pregàveu amb humildat
ningú vos tengué piedat
sinó que vos despedia.
Que les V.
VII
En punt de la mitjanit,
estant vós amb oració
en alta contemplació
d’aquest misteri infinit
paríreu a Jesucrist
fill de Déu dins l’establia.
Que les V.
VIII
Al punt del cel abaixaren
cantant àngels infinits
i a Jesús, rei petit,
com a verdester1Déu lo adoraren
i en glòria li entonaren
es nou cors en melodia.
Que les V.
IX
Digué lo àngel del senyor:
“No temeu, estau alegres
i viu les noves més belles,
anit és nat el senyor
que ve com a redemptor
a Betlem ciudat vesina.
Que les V.
X
Quan lo àngel va anar a avisar
an es pastors que guardaven
les auvelles pastoraven
quan lo àngel los va parlar
tant d’amor los va causar
que la llum los circuïa.
Que les V.
XI
Los pastors varen parlar:
anem junts fins a Betlem,
vorem aquell verbo etern
que el senyor mos vol mostrar,
que en festes l’hem d’adorar
tots en nostra companyia.
Que les pasqües celebrem
amb gràcia i amb alegria.
