INFORMACIÓ
Número de fitxa | 3880

Gènere | Vocal

Subgènere | Històries

                            Romanço

Temàtica | Religió.

Col·lecció | Arxiu personal d'Isidor Macabich

Recollit per | Isidor Macabich

Transcrit per | Isidor Marí

Font | Escrit per Macabich amb tinta al revers d’una quartilla on hi ha la vida de sant Isidre

Variant |    845   /   1270   /   3880

Íncipit | Per les més altes del cel

Molí dels pecats

Per les més altes del cel s’hi passeja una donzella. Vestida va d’or i blanc, tots es àngels van amb ella. Cristo va dir a sant Joan: -Qui és aquesta donzella? -Nostra mare, bon Jesús, nostra mare santa i bella. -Si això és veritat, Joan, anem tots a gosar amb ella.- Sant Joan hi va1 tot sol, en es coll es pecats porta;2 troba la verge Maria que pes nostros pecats plora. No ploreu, mare de Déu, no ploreu, regina bona; [No ploreu, verge Maria, no ploreu, regina bona.]3 si tengués un molinet que molgués de tota cosa, hi moldria els4 meus pecats com a farina ben molta. -Tornau es Divendres Sant, que ho serà sa darrera hora. Es meu fill serà es molí i sa creu serà sa mola; sa farina que farà serà sa sang preciosa. Qui aquesta oració diu tots es divendres de l’any, treu set ànimes de pena i sa seua de pecat.
1 Corregit; se’n va 2 Corregit: a coll es seus pecats porta 3 Text entre claudators tatxat. 4 Corregit: es