Un dia quan la mudava,
sa seua filla plorà.
-Calla, calla, filla meua,
filla de la meua vida.
Si fos a la meua terra
jo la batiaria.
Li faria posar nom,
nom de Roseta Maria.
Una germana que tenc
des mateix nom se diria.
-Digues, esclava, digues,
explica’t la teua vida.
Si vesses a ta germana,
si la coneixeries.
-Sí que la coneixeria
en so color de sa cara
i un senyal que ella tenia
baix de la costura esquerra (baix de la cintura esquerra).-
Es va descordar es gipó
i es va apartar sa camia.
-Sí que ho és aquell senyal
que ma germana tenia.
-A bon lloc estam per viure,
si no fos fora sa llei
amb una llei tan roïna.- [2]
Estant amb aquest comerç
vengué el rei de passetgia.
-Què tens, condesa, què tens?
Si t’ha agraviat l’esclava
jo fort la castigaria.
-No m’ha agraviat l’esclava
ni amb un tal se posaria,
perquè ella m’està diguent
que és pròpia germana mia.
-Oh, si això fos veritat,
jo te buscaria un grandi,
es més gran de Barbaria.
-Visca molts anys el bon rei,
Déu li do salut i vida.
Venga, s’acost a dinar.-
Li varen dar turbassia.
Mogueren una fragata
de ses més grosses que hi havia.
Per acostar s’allunyaven,
tiraven dret a la mar.
La reina es va tirar a popa
amb un mocador en sa mà:
-Hala, soldaditos míos,
hala turcos a la mar,
que en terres de moreria
mai més hi hem de tornar.
‘Nirem a cas nostros pares,
veiam si ens coneixeran.-
Son pare quan les va veure
va caure en terra esmaiat.
-D’a on veniu, filles meues,
tant de temps que m’heu faltat?
Aqueixos infants que duis,
no vo’ls ‘víeu emportat.
Els heu de tirar [3] a la mar
per tota una eternidat.
-Això no ho mana Déu del cel,
tampoc la verge Maria.
Enc que siguen fills de moros
són fills de la nostra vida.
-Vaniu, veniu, filles meues,
veniu, veniu a dinar.
-Jo no vull venir a menjar
que no haja vist ma mare.
-Ta mare no la veuràs,
perquè és morta i enterrada.-
Sa filla quan sent això
va caure en terra esmaiada.
1
-Si em diguésseu en es lloc
on ma mare està enterrada,
jo me n’enduria es ossos
i en viuria descansada.
-Ta mare ve-te-la aquí.
-I sa que hi ha as teu costat,
aqueixa no és mare meua.
Sa mare que m’ha criat,
perquè és mare mal-llevada.
-Si tu faràs bona filla,
jo faré de bona mare.
[1] Aquí hi ha un salt i un incís, amb algunes paraules que no s’entenen gaire.
