Sant goig prencipal, ha nat fill de Déu.
Mare esperital, qui em vol oir?
I
Fou lo primer goig, verge, quan vós éreu
verge, quan vós éreu sòmit fill de Déu.
L’àngel mo’n tramès Déu, sant Gabriel,
missatger cortès qui mo’n saludà
ben dit i promès Déu (o diu) que ara vendrà
i s’encarnarà, verge, el fill de Déu.
El fill de Déu diu, qui em vol oir?
II
La segona ho fonc la divinidat
quan baixaven àngels daven claridat
i los pastorets ara van diguent
“Nostro senyor és nat allà dins Betlem.
Entrem-lo a adorar. Si ell això feim
mos puguem salvar amb bon salvament.
Amb bon salvament Déu mos vuiga dar.
Déu mos vuiga dar la glori a tots,
tots los pecadors qui em vol oir?
III
La tercera és, Verge, d’un estel lluent
quan los tres bons reis ‘naven a Orient.
A Orient anaven per or i argent.
Fill pel naixement verdaderament
quan se demostrava que ell ho era Déu
com ell era i és mos vuiga Déu dar
la glori a tots tots los pecadors
qui etc.
IV
La quarta ho és, verge, d’una oració
quan l’aparegué mare amb son senyor
i los dotze apòstols Déu per companyó
Marc i Mardalena dins l’Hort Jerigó
Partiren la bresca junt amb lo peix bo
los cinc pans de l’hort del qui ho fonc mijor
cent-coranta dies tenim de perdó
i altres cent-coranta benedicció.
Pregant per vós, mare, vòstron fill mos do
vòstron fill mos do la glòria a tots
tots los pecadors qui em vol oir? [2]
V
La cinquena és verge quan la sabrem dir,
quan la sabrem dir dita i ben cantat
quan vàreu el cel obrir i no tancar
salvador del món el vàreu pujar
davallant el vérem farem grans los plors.
Més seran los goigs que ara hem de cantar
per un plor diu l’àngel no és cas d’esmaiar
los bons i los mals mos vendrà a jutjar.
(Un) amb bon jutjament Déu mos vuiga dar
mos vuiga Déu dar la glòria a tots.
Tots los...
VI
La sisena és verge del gran i el petit
quan la desxondíreu del Sant Esperit
ses ànimes totes per rebre casé [?]
les treuen del cos i de l’esperit
i a jutjar les duen allà empenedit
farem de les nostres també de les vostres
també de les vostres si vol Déu Jesús
si vol Déu Jesús qui...
VII
La septena és verge d’una gran dolçor
quan se’n pujà al cel mara amb son senyor
àngels i arcàngels màrtirs porfessó
coronaren-la de nou belles flors,
ressigueren-la en cadires majors
i les presentaren a Déu gloriós
i li varen dir ai mirau senyora
ai mirau senyora quin present tan fi,
quin present tan fi del bon redemptor.
Pregant per vós, mare, vòstron fill mos do
vòstron fill mos do la glori a tots
tots los pecadors.... [3]
