HOME.- Jo encara en tenc un record, de quan era petitet,
quan ma mare em duia a missa i em va néixer un bonyet.
Però ha fet moltes mudances d’encian som més grosset.
DONA.- Però fé-li medecina, que ho deu ser, algun furonclet;
posa-li encrità de pipa, que això ho fa aguantar humilet.
H.- Amb això no t’importa que hi parlis, que amb això no hi entens res;
que sempre tens de posar-te en tota classe d’ormeig.
D.- M’ha venguda a la memòria de lo que em ‘vies promès:
que si anit venia amb tu ehi pescaria amb artet.
H.- Ets al·lota que m’agrada si no conversasses tant,
però si un diu com sa mà tu dius un palm endavant.
D.- Idò sent així, polit jove, es dos ‘nirem conversant,
i jo et gordaré a l’amor si per aquí vas tornant.
H.- Ets al·lota que m’agrades i no t’oblidaré mai,
i llavò mos casarem, en venir un poc endavant.
D.- Molt contenta que n’estic —no m’ho haguera pensat mai—
de tenir s’avinentesa d’agafar aquest general.
H.- Hei comprat una escopeta i et vull caçar-te es pardal.
Si en tens cap que te l’estimis ja hi pots tenir sa mà dalt.
D.- Emperò el tenc molt esquiu i no me l’agafaran,
i el tendré dins una gàbi’ i d’allina se’l miraran.
H.- No em digues aqueixes coses, que em quedaré enteressat:
tanta gana que en tenia, d’agafar-ne estorinats!
D.- Ell si tanta gola en tens jo prest te n’hauré ensenyat.
I vés cap as pla de Vila, que allí n’hi ha d’encantats.
H.- No m’importa anar tan lluny si en cas en vull ‘gafar cap,
perquè tu dius que en tens un que el donaries barat.
D.- L’h(e)i avesat a agafar rates però no en sap agafar cap.
H.- M’agrades perquè ho dius tot; no t’embolica s’empatx,
i farà veure sa gent amb equè et vas ampliant.
D.- I sa vetla ja s’acaba i et pots anar declarant,
i si anit vols venir amb jo ja et pots posar de cara avant.
I ho serà, una altra nit, [miget de si que] és igual,
i llavò mos casarem, en venir per Sant Joan,
que és es temps que fan xereques, que tu dius que et ‘graden tant.
H.- Això només ho dius tu, que jo no n’h(e)i parlat mai,
que saps que ses de figuera a jo em fan mal de queixal.
D.- Ell pareix que fas es tonto. No n’haràs vist d’altre mai.
Pregunta a ses de ca teua, vejam si no són igual.
Si en tens cap, encuida-te’n; no n’estigues demanant,
que si n’hi ha cap a casa ma mare se’n va encuidant.
I si n’hi ha cap a casa tu no saps avon estan,
que ni menos tens fiança per tenir-les en ses mans.
H.- Ja que ho ets, tan parladora, ni et vull ni et voldré mai,
i en quedaràs a ca teua per servir-hi de raspall.
D.- Més m’estim quedar-hi, a casa, per servir-hi de raspall,
que no venir-hi, a ca teua, a servir-te d’eixugall.
Llavò sa gent hi riuria, algun dia passejant.
H.- No sé per què et té de parèixer que hi h’via de riure tant.
No has de pensar que me’n ‘nàs amb so quetrempar mostrant.
D.- I jo que tampoc no ho voldria, amb so quetrempar mostrant,
perquè es solell te’l fondria i no hi tendríem per tot s’any.
H.- Vaja, enamorada meua, no m’ho haguera pensat mai,
que riguent i fent-ne broma arrimbàssim tan avant.
