Bon Jesús afavoriu-me de gràcia i embelidat
per explicar sa carrera de sa sort que Déu m'ha dat
I
De tota la meua vida, de s'hora en que som nat,
jo estava en companyia de sa meua germandat
i de mon pare i ma mare, d'aquells dos que m'han criat
i menjaven i bevíem sense ningun maldecap.
Llavò no consivirava lo que ara he consivirat,
que s'amor de pare i mare ho és lo més estimat;
a on se vulla que un siga que es trobi en necessitat
lo primer que un anomena, ma mare vós m'heu criat,
vós m'heu portat en el món i ara hem vist tant de pertot,
de sa vostra companyia en tant que us 'via estimat,
si no mos veim més en vida, finsus a l'eternitat.
perdonau de ses vegades que jo us 'via agraviat.
II
De divuit anys vaig conèixer que sa sort 'via mudat
que hi varem 'ver d'entrar a quintes jo i es de sa meua edat
jo per sa meua colleta vaig ser soldat declarat
cap defensa no tenia, tampoc no n'he demanat,
pensava en sa meua sort i n'estiré molt aconhortat.
Ja no pot tenir alegria es que perd sa llibertat
que sap que ha d'estar subjecte com un que està per criat
que ha de fer lo que li manen i algun dia maltractat.
Ell ne va venir una ordre que ja s'havia amonestat
que es Govern mos demanava que hi anàssem aviat
que s'ha mogut una guerra quantra la cristiandat
'nem tots a favor de l'Espanya, basta que mos ha criat
que n'es una política si porem dir que hem guanyat.
Jo me'n vaig anar de casa molt trist i desconsolat
de veure que em despedia de sa meua germandat,
veure mon pare i ma mare quedant tan desconsolats,
jo los 'vera dit paraula i el cor no m'hi ha bastat,
me'n vaig anar dret a vila i pret hi vaig estar embarcat.
A Mallorca mos dugueren i allí poc temps hem estat.
Allí varem fer ses tries de ses classes de soldat,
dos vegades cada dia pret hi vaig estar ensenyat.
I as cap de quinze sortetjos que mos 'vien sortetjat,
mos varen dur a Filipines, quin lloc tan desgraciat.
III
Dalt es moll de Filipines quan hi varem 'ver arribat
mos mostraren una imatge de Cristo crucificat
i amb la Verge Maria que estava en es seu costat.
"Sigueu sa nostra defensora; mare des desamparats"
i allí tots mos confessàrem cada u des seus pecats,
que si se'n morís algun, que no morís condemnat.
Mos entregaren ses armes i entràrem en so combat
cada u amb ses seues armes a fer foc tots aviat,
que n'és una honra per naltros si porem dir que em guanyat.
Quants infants de bones mares per aquells camps han quedat,
Déu los do goig i alegria des altres que els han quedat.
També la Verge Maria tenia son fill amat
que aquells judius l'li prengueren i va morir crucificat.
Consivirem es disgust que aquella mare ha passat,
de veure aquell infant seu en una creu enclavat
i així prenguem paciència en tot lo que mos ha passat,
que en el món n'és un desterro que Déu mos hi ha tirat
perquè fem bones obres si mos ho tenim guanyat.
Estirem i amb alegria després des gustos que hem passat.
IV
Per dins aquelles muntanyes i on hi estava avessat
i em va tocar-me una bala que vaig quedar atravessat.
D'allineta me plegaren i a l'hospital aviat,
em varen fer bones cures, gràcies a Déu he curat.
Mos feren presoners es dia dinou de maig
i allí quedarem subjectes d'aquell govern arrastrat.
I ells encara en digueren que els 'viem agraviat
que es menjar que mos donaven poc i mal acomodat
un arròs bullit quan mo'l portaren ja venia mesurat
ja sabíem que en tocava mitja lliura per soldat
all ni oli no tenia que no n'hi havi en posat.
Sa cullera mos mancava que no mo'n 'vien donat
Amb sos dits tots pessigàvem i el trèiem de dins es plat
i mo'l dúiem a sa boca com un que menja a grapats.
De veure com mos trobàvem ja havíem determinat
de si poríem fugir-los, es buscar sa llibertat.
Vaig veure s'avinentesa, prompte la vaig 'ver agafat.
Llavò si que jo em trobava de lo més apurat
per dins aquelles muntanyes descalç i molt mal robat,
que ses robes que portava prest vo' les hauré explicat:
es calçoncillos que duia esquinxats de cap a cap,
i s'elàstic que portava casi tot espellissat,
i es matí que m'aixecava es llit quedava arreglat,
que hi jèiem per dalt sa terra que el Bon Jesús ha criat,
i per capçal hi teníem es colzo davall es cap
i es nevulats me tapaven, mirau si estava acotxat,
i per menjar rebuscàvem fruites si n'hi havia cap.
Es contraris me buscaren fins que em varen 'ver trobat,
quatre soldats m'agafaren, dos per cada costat;
llavonses me presentaren a sa seua autoritat,
que per quan hi arribàrem ja estava sentenciat:
vint-i-cinc palos me daren damunt un banc allargat,
i de dalt es banc me baixaren, que no m'hauria abaixat,
i em tancaren dins un quarto sense llum ni claredat
i allina prenien gust a fer-me estar empresonat.
V
Quan me tragueren d'aquell quarto vaig tornar a estar en llibertat
em buscaren per assistent, per estar amb un empleat.
llavò sí que estava bé si 'ves tengut llibertat
que ell me va plegar franquesa i jo el sabia de guanyat
i un dia vaig demanar-li per sortir a dar un passetget
em va dir que sortiria acompanyat d'un soldat
ell portava s'escopeta jo 'nava desocupat
portava algunes pessetes que amb elles m'hi defensat
li vaig començar dar beure fins que el vaig 'ver emborratxat,
que casi no s'aguantava i el vaig veure descuidat,
llavò si que feia via jo, escapar-me aviat
i no em girava endarrere a esperar lo que ha quedat,
Ell me va tirar dos bales i amb ninguna m'ha bastat.
I quan vaig tornar arribar a Espanya en salut i llibertat,
de veure que m'encontrava allí on ja 'via desconfiat,
però el Bon Jesús ajuda en es que té voluntat
quan vaig arribar a Barcelona, pret hi tirà una part
per enviar-lo a mon pare per dir-li que ja m'he escapat
que pret hi arribaria si no hi 'via novedat
Vaig atardar uns quants dies que es correu ne va atrassat
quan vaig 'ribar as moll d'Eivissa jo amb mon pare m'hi encontrat
i ell plorava d'alegria i jo també m'hi he posat
I un altre germà que hi 'via anava vestit de soldat
que jo ja no el coneixia si ell no es 'ves declarat
i vaig fer ses diligències que m'eren necessitat
i hi pujarem en es carro i per amunt aviat
pujant per sa carretera amb quines vistes m'he encontrat
m'he encontrat amb ma mare que m'ha parit i criat
i m'hi vaig abraçar amb ella just com un desesperat
que baixava en companyia de sa meua germandat
d'aquelles dos germanetes, tant que havia suplicat
a Déu de tornar-me a veure, gràcies a Déu que he tornat
molta gent ha vengut a veure'm i molt que me n'he folgat
com els he de dar ses gràcies en tant bé que s'han quedat
Déu los do molts anys de vida i los pag la caritat.
