Cançoner de les Pitiüses

Sa nostra ciutat d’Eivissa és una ciutat reial, que a tot temps s’hi cuien¹ figues sense haver-hi figueral. I Hi ha molts de pois i xinxes, i és això molt natural; és ciutat molt adornada de ministres² i fiscals. Jutges i governadors, n’hi ha per cada portal, fiscals i precuradors, n’hi havia una sala plena: s’altre dia en vaig comptar més, crec, d’una corantena. Si perdessen es parlar, pagaria una novena, que no poguessen comptar tota sa nostra moneda. LLavò sí que ja viuríem alegres com a germans. Sa nostra ciutat d’Eivissa... II Jo trob que en la pagesia tenim³ un dolent costum: que en sentir grunyir es de Vila, ja creuen que els són damunt, i es que no corre és que trota per davant s’esglesi amunt, amb so capell davall xella, a veure lo que han mester. Es diumenges se’n va a missa el senyor batle Boter, i es para davant es porxo i allí s’explica⁴ molt bé: —En tota aquesta setmana hem d’anar a un pago fer; pagau antes de diumenge, no em faceu quedar-hi mal.— Sa nostra ciutat d’Eivissa... III Es diners són una cosa que porta molt d’interès, i no m’espant des al·lots, que hasta mossènyer hi glapeix. Per un parei que en llevaren an el senyor regidor, en⁵ va ser sa cosa tan grossa que hi va eixir predicador: en hi va sortir un frare enviat de l’assessor, i anà d’una esglesi a s’altra⁶ predicant aquest sermó: —Si aquestos diners no tornen, per valtros no hi ha perdó.— Aquells diners es tornaren i s’excusà tant de mal. Sa nostra ciutat d’Eivissa... IV Jo trob que en la pagesia tenim un costum molt bo: es que arriba a tenir empleo, cada hora fa de doctor. Es diumenge quan va a missa, li han de dir ‘sí, senyor’, perquè si així no li diuen, s’enfada com un bacó en ser que té bona fam i li ofereixen segó, que si llavò no le hi donen, gruny, poteja i fa remor. Si sabessen lo que diu moltes voltes lo meu cor quan veig tants senyors d’empleo, ja⁷ siguen de Vila o no, que els voldria veure a tots a sa boca d’un canó amb cent i vuit bales dins, donant foc un batalló que fos de soldats borratxos plens de mala intenció, que es que més prop quedaria seria a s’Espalmador. Pot ser que llavò visquéssem alegres com a⁸ germans. Sa nostra ciutat d’Eivissa... V Sa cançó ja està acabada, més avant no puc⁹ passar, perquè es que l’ha estudiada, quan va ser aquí, s’aturà¹⁰. Sabeu valtros de qui és feta? De n’Huguet des Codolar. Quan jo anava per el món me la vaig fer ensenyar. No me l’ensenyà de bades, que li vaig dar un reial per comprar cura a sa dona, que es ventre li feia mal. Sa nostra ciutat d’Eivissa…