Cançoner de les Pitiüses

Cor meu, tu amb raó sospires i et vius amb enyorament. I Alegra't, ja que divises ses bellumes d'algun temps, repara en ses meravilles que vets en aquest moment i recobraràs ses milles que havies anat perdent. No t'espants ni desconfiigues que sa sort ja va venguent, així com tu la desitges o com l'has 'nat meresquent, que per el món un camina amb sos impulsos des vent, també en tramuntana viva Com en llebeig o ponent, allí on s'idea tira un se n'hi va correguent, que es pensament no assacia fins a lograr son intent i a pressona afligida demostra poc compliment, des gust està impedida, reclama es devertiment conversant amb tu algun dia mentre hi tengut molt de temps, i ara em dones despedida no sé amb-e quin fonament, ni amb-e quines noticis prens guia donar-me tant entenent que mai no m'oblidaries per converses de sa gent. Si t'has trobat penedida, esmena't, que tens es temps.