Jo et vui dir en poques paraules mon sebre amb què es confon,
tractant amb tu i moltes altres i navegant per el món.
I
Voltes hi fet conversades amb bones intencions,
i hi tengut coses tractades en certes ocasions,
i ofertes tenc retirades que ho són des mateix valor.
Pots dir que les has portades, no et fan lluir més s'honor:
ses coses mal cavil·lades acaben amb gran rigor,
després que estan començades vénen a un mal tenor.
No m'hi penedit per ara, diràs que tampoc no et dol
que et deverteixes amb altres, si et deix no falta qui et vol.
Tu aqueixos comptes fas ara, si declarasses ton cor,
però podries ser encara s'esposa d'un qualsevol;
que no tots es que t'agraden et duen intencions
perquè com tu n'hi ha d'altres en millors condicions.
S'orgull et porta torbada, jo ho veig en ses accions,
de fantasia dotada més que de possessions.
No et diré lo que pensava, per excusar de raons,
perquè en 'ribar a estar enfadada tens llargues ses qüestions;
prompte et veig arromangada d'es puny fins dalt des braons.
Qui no pendrà retirada en semejants funcions?
Jo així mateix me fiava, fèiem bons ratos es dos
i en 'ver-me'n anat tornava, no em feia dificultós;
i amb mal temps més m'acostava perquè així em feies redós;
comprendràs que m'agradava està 's costat d'es teu cos,
que ets guapa i molt delicada i llavò de bons colors;
si 'ribes a ser casada quissà perdràs ses finors,
no és tot estar dins sa casa per darrera es mostradors,
o bé es diumenges de tarda dur copes en es senyors.
D'un temps te'n vendrà un altre, cosa que passa a tothom.
Jo et vui dir...
II
Vegades em conversat i hi fet per tu caminades
i em portaves voluntat s'entén, que me'n demostraves
i em 'naves amb lleialtat, cap cosa em dissimulaves;
no hi 'via cap novedat que no me la declarasses;
ninguna dificultat que quantre es meu gust posasses;
molta lliberalidat, sabia ses teues passes;
port franc i gasto pagat i en moltes coses rebaixes...
Ja em 'vies apreciat es temps que amb jo confiaves!...
I ara hem romput s'amistat i has canviat de tonada.
Jo en lloc de tu tendria empatx i por d'haver-ho de plànyer.
Si dius que t'han enterat que Jo som un tarambana,
que m'hi tornat un mal de cap... cada u a ca seua hi mana.
Saps que tens tu? Tontedat, molt més que jo mala fama;
vols dir que m'has engegat però n'estàs atrassada
perquè tot es terme sap d'es modo que t'arreglaves,
que per Sant Jaume passat, si et recorda, desvisaves
tots es teus enamorats creguen-te prest ser casada.
Jo i tu, però, no hem lligat perquè tu estàs avesada
a sempre fer de ton cap t'ha complagut molt ta mare;
no vui dir que hagis pujat, tampoc, una malcriada.
però et sobra malvestat enc que estigues educada;
per això hem porfediat una i una altra vegada
i en sa darrera hem 'cabat i has quedat deslliberada,
com si mai 'guesses estat en tractos de ser casada.
Si es dos mos hem separat, ja ha set lo que jo em pensava;
tot ve que cau, prompte o tard, i això temps ha amenaçava.
Tots es motius tu ja els saps: que una nit entre setmana,
era un divendres, de tard, ja fa una temporada,
que us trobí a tots plegats... tu estaves molt enfeinada
pelant secanys as costat de ta mare i ta germana
mal veig que hi principiat perquè em facis bona cara
jo som bastant reparat i aquella nit m'importava...
Tu feies molt s'embafat o estaves molt desmenjada;
jo també havia sopat... som dos a no tenir gana.
Temps curt amb un plasso llarg perquè serà de durada;
no me'n tenc per afectat si es nostro compte es traslada,
jo em viuré amb tranquilidat i tu bastant descansada
ben sovent per dins ciutat, que es fer-te veure t'agrada,
amb bons fadrins as costat tot es camí acompanyada,
no et serà es camí tan llarg ni mancos sa caminada,
de carretera dos quarts i en arribar bona entrada,
a cada banda tancons, bon pou, i pica nombrada,
de s'any que el feren de nou.
Jo et vui dir...
III
En ser que vui sebre clar qualsevol cosa que siga
no necessit enviar gent parenta ni vesina,
jo tot sol sé caminar, no necessit cap aguia.
Per això em vaig presentar, ja et deu recordar quin dia,
un dia, així, no molt clar, perquè a sa tarda plovia;
de lluny ja vaig saludar sa gent que hi 'via a s'eixida
ta mare em va contestar amb molta de cortesia;
va dir: -Seu, si vols estar en sa nostra companyia,
que s'al·lota prest vendrà, poc temps estarà a ser aquina,
perquè demà em de pastar i és a buscar sa farina.
Satisfacció em va dar, parlant amb gran politica;
no li arribes a semblar enc que tu li sigas fia;
sa gana de festetjar et duia molt oprimida
després que vares donar an es fadrins despedida;
sempre et veia a cavil·lar i anaves molt pensativa,
fins et va llevar es menjar i et quedares tan roïna...
Bastant te perjudicà, no és estrany si estaves prima.
Què pena vares passar llavò, aquell parei de dies,
que no pories parlar ni veure qui tu volies!
Si et vares tan enyorar ja pots conquistar alegria:
pot ser que el pugues lograr, conec que t'hi ben amplies.
ja tens coses d'agradar que han sortit de ses botigues,
perquè t'has set a comprar gran porció de camies:
ja te’n veuran estrenar amb es coll ple de puntilles,
que com a particular vas ben posada alguns dies.
Jo sempre et vui apreciar encara que em despreciigues
perquè a mi poc mal me fan ses teues embrulleries.
Jo et ben podria afetxar si ho volgués fer ja ho veuries,
però no ho vui aprovar, enc que t'ho mereixeries;
no som com tu, que en parlar, tens sa llengo que arregira
Tales son ses conversades que dones ocasions
i es motiu moltes vegades de dir-te certes raons.
Jo et vui dir...
