Ja que me'n demanau dos, vo'n diré una per riure.
I
Per jo és massa costós, que cantant no s'hi pot viure;
ja sentireu algun mot que té bona explicativa,
que vos parlaré de tot, de coses de golosina,
fins i tot des gorrinot que matàreu s'altre dia,
de sa xuia que ha tengut i també de sa varia.
Veiam, anit que hem vengut, si us amollau una mica.
com amics i coneguts, mo'n heu de fer una frita;
no ha de ser des sagí bord, que això pareix que m'enfita,
que n'heu de baixar un tros de pes costat de s'espina.
Direu que som molt golós: yo em pareix que en menjaria;
i a veure si heu fet bescuit, que me'n deu alguna mica;
que ses festes han vengut i heu de demostrar alegria.
Ja podeu treure'n un coc i posaus a repartir-lo,
i mo'n heu de donar a tots, que poguem ensaborir-lo;
que jo per sentir-ne es gust n'he de mester una mica;
però si me'l dassiu tot molt més m'ho estimaria,
perquè una butxaca duc que bastant me n'hi cabria.
Podria ser venturós i he de trebaiar per viure.
Ja que me'n demanau dos...
II
Veureu lo què va passar-me una certa ocasió.
Una nit que navegava amb més fosca que claror
em vaig perdre i caminava per fora des carreró.
No sabent a on anava en aquella ocasió,
m'encontrí amb un fantasma que em cuidà causar temor.
En que fos set el dianye, crec que hauria tengut por,
que duia canons de canya i feien molta remor.
Va valer que duia un arma d'aqueixes de caçador.
Vaig pensar de despertar-la per guanyar-li s'acció;
i vent que no es bategava ni feia aspiració,
vaig fer com qui l'agafava i m'hi tirí de cabussó,
i encontrí que era una iaia, feta d'un espadador,
que cuidava de ses faves: Mirau que era un bon pastor!
Es corp que la desvisava devia tenir temor.
Desenganyant-me de tot, viag tenir gana de riure
de pensar i veure en quant poc un home s'atemorisa.
No és estrany si n'hi ha molts que tenen sa clenxa grisa;
de sustos i galardons 'conteix que es cabeis s'arissen.
Jo he sentit anant pel món tota manera de bitxo,
finsus i tot terratrémols i es pastorells a fer crida,
i altres expressions que em daven poca alegria.
Per gastar algun mot puntós no és mester llegir ni escriure.
Ja que me'n demanau dos...
III
Ara us diré un exemple que va passar-me aquet any,
que anàrem a fora terme per anar a veure un sant.
No sé si us sabré fer entendre an a quina capital:
Sant Mateu o Sant Esteve és es patró principal.
Varem encontrar un home abans de ser a s'arraval,
i prest mos va entrar en conversa diguent-mos: -A on anau?
Si voleu que jo us hi ensenyi, us faré veure a on cau.
I pret mos va dar a comprendre que ell era es Jutge de Pau.
Jo no m'ho podia creure, perquè duia balons blancs,
una mudada perfecta per s'estil d'aquestos anys;
no acabava de ser recta per tancar de tots es panys;
amb ses butxaques obertes, no duia res per davall;
d'una banda a s'altra es veia tot es poble de Portmany,
que li donen aquest terme an es plà de més avall.
Jo em vaig fer un poc enrera, per no escandalizar tant,
de veure un home d'empleio tan mal sipat de davant;
i vaig dir a sa companyera: -Vaja, idò, si mo'n anam.
I ell mos convidà a ca seua, perquè hi passassem tornant.
Déu li mantenga salut i li do molts anys de vida
(perquè era complimentós i demostrava alegria)1
Ja que me'n demanau dos...
