Ja que me'n demanau dos, vo'n diré una per riure
I
Que per jo és molt costós, que cantant no s'hi pot viure
Perquè s'hi guanya molt poc, jo em sembla que em perjudica
Us he de parlar de tot, de cosa de golosina
Us he de parlar des mort, que tenguéreu s'altre dia
De sa xulla que ha tengut, i també de sa varia
Com amics i coneguts, mo' n'heu de fer una frita
I si haguésseu fet bescuit, tampoc m'assidonaria
Ja podeu treure'n un tros, i posau's a repartir-lo
Que si em dau es cap des coc, no m'agraviareu mica
I si me'l donàsseu tot, tampoc m'assidonaria
Que ses festes han vengut, i hem de demostrar alegria
Podria ser venturós, i he de treballar per viure
Ja que me'n demanau dos…
II
Vàrem fer una promesa, d'anar a vesitar un sant
Si voleu sebre a on era, i an a quina capital
Sant Mateu de Sant Antoni, que és es patró prencipal
I es dia que mo n'hi anàvem, abans de ser a sa Raval
Mos encontràrem un home, que ens va demanar: -on vo'n nau?
Si voleu que us hi ensenyga, jo us faré veure on cau.
I aviat va dar a comprendre, que ho era es jutge de pau
No era molt de respecte, perquè duia calçons blancs
Amb ses burjaques obertes, sense dur res per davall
D'una banda a s'altra es veia, tot es poble de Portmany
I es va posar a seure en terra, i em vaig estar reparant
Que es botons de sa bragueta, no endevinaven es trau
I per una junta es veia, un borrelló de pèl blanc
No ho eren tot filagasses, també hi portava un senyal
I em vaig fer un poc enrera, que just li estava davant.
I li vaig girar s'esquena, que veure'l causava espant.
I vaig dir a sa companyera, segueix vejam si mo'n 'nam
Que si ho hagués arribat a veure, no hauria set ignorant
Mos convidava a ca seua, o que hi passàssem tornant
Que mos pagaria es beure, i lo que fos important
I així mos va dar a comprendre, que ho era molt lliberal
I amic de fer favors, en qualsevol cosa siga
Ja que me'n demanau dos…
III
I ara vo'n diré una altra, que sembla poc an això
D'una nit que navegava, amb més fosca que claror
Que feien trons i llampava, i anava fent ploïcó
M'encontrí amb un enfastarma, que va causar-me temor
Portava canons de canya, i feia molta remor
Jo en aquell temps portava armes, d'aquestes de bon canó
I vaig anar per desparar-les, per guanyar-li l'acció
Veixguent que no es bategava, ni es feia espants de jo
Vaig fer com qui s'hi tirava, i m'hi tirí de cabussó
I ho va ser una iaiassa, feta vora un estaló
Que cuidava de ses faves, cregueu que era un bon pastor
I desenganyant-me de tot, vaig tenir gana de riure
Només de veure amb quant poc, un home s'atemoriza
De sustros i galardons, que ve que es cabells s'arrissen
Que per això n'hi ha pocs, que tenen sa clenxa llisa
Jo he vist anant per el món, tota manera de bitxo
Que hasta he vist terratrèmols, i es pastorells a fer crida
Ja que me'n demanau dos…
