Cançoner de les Pitiüses

Quan jo era petitet, que ma mare em duia a missa, i m'hi duia enrolladet dins sa pell d'una torissa, per sa cinta una toqueta i pes cap un barretet; totes ses dones que ho veien, miracles amb s'al·lotet, m'omplien ses burjaquetes de pa blanc i bescuitet; jo no ho volia prendre, perquè era un malcriadet, ma mare per fer-m'ho pendre em dava algun xifletet; totes ses dones que ho veien: no pigueu a s'al·lotet, que no en teniu ningun altre, ni més gros ni més petitet i si Déu no vo'n dona altre, no teniu sinó és aquest. Jo no m'ho menjaré, no, perquè ho diga mon paret i mon paret m'estimava i ho deia es seu al·lotet i as matí quan s'aixecava i on és en Miquelet; li posarem ses sabates, que enguany serà any de fred.