Cançoner de les Pitiüses

Jo encara em recorda bé de quan era petitet, que ma mare em duia a missa i duia mudadet: duia camieta amb randa, calçonets de cotonet, per sa cinta sa toqueta, as collet es mocadoret, pes peuets ses sabatetes, pes capet es barretet. I ses dones m'abraçaven i em deien: –Quin al·lotet–. I elles me covidaven de pa blanc i bescuitet, i ma mare ja m'ho deia que jo en gordàs pes jaiet, jo calava sa robeta as capçalet des llitet. Jo no volia creure, feia de malcriadet, i ma mare em feia porfetes de donar-me bastonet, i mon pare ja li deia: –I no pegs a s'al·lotet perquè ja no en tenim altre més petit ni majoret, i si Déu no mon dona altre, no tenim més que aquest–.