Com voleu germans que canti, si el cor meu va atribolat,
que en lloc de tenir alegria sa tristor m'ha carregat.
I
Si no som es que solia i en tenc fonament sobrat,
que em trob un al·lot molt jove, jo encara no m'he casat,
la causa de no casar-me ha set perquè mai he trobat
ninguna al·lota que em vuiga ni que tengués piedat,
per això no heu de compendre que jo en despreciï cap
i ara que n'he trobat una i ho tenc tot desbaratat.
Son pare diu que no ho vol, jo encara no he aviat
que no heu de posar aquest home per cap apassionat,
perquè veu que som un pobre m'hi vol dur tan mal tractat.
Si jo això ho hagués sabut ans d'haver-mos pratigat
i es lloc hagueres tengut d'haver-m'hi dut enganyat.
Com voleu germans...
II
I era un diumenge de tarda, sempre me n'he recordat,
que aní a veure l'amor meua, sa qui tant he conversat.
I la vaig trobar que seia a un arrecerat,
en es costat de ses cases, banda fora es seu tancat.
I en cabat que la vaig veure ja hi coneguí novedat:
–I què tens, amor meua amada, que de color has trasmudat?
I em va dir: –en polit jove, no n'has d'estar enteressat,
que has de sebre que mon pare d'ara envant most té privat,
que no pugues venir a casa ningun vespre assenyalat,
ni qualsevol banda siga, no pots venir as meu costat.
Com voleu germans...
III
Jo estava dins es teler, treballant dins sa botiga,
va venir una persona que el veure-la em divertia.
No m'hi vaig divertir tant lo que tocà aquell dia,
que m'envià un correu de l'amor que bé em volia,
que no m'atardàs gaire si amb ella parlar volia.
Jo no m'atardí gaire, me n'hi vaig anar enseguida
i la vaig trobar a un lloc, a un lloc que no solia,
li vaig dar les bones tardes amb tota amor i cortesia
i ella me les va enceptar amb molta politigia:
–I tu, jove, aquí has vengut, jo no et puc donar alegria,
que aquí estic passant treballs, cert és que Déu me'ls envia,
i si es doblers valguessen per tu els empliaria,
totes ses rendes que faç per rescatar-te la vida;
jo conversant he promès que jo per tu em detendria
i que no em veuràs casat mentre tu seràs fadrina,
o bé t'hages adobat d'una llarga malaltia.
Va respondre sa germana, casi parlar no podia,
–i em deies que no deixàs per ninguna hora des dia
i tu has set qui m'has deixat i m'has donat despedida.
Adiós amor meua amada, no mos tornem a mirar,
tornem a estar junts en mort que en vida ja no serà,
ja puc dir ja he festetjat en es meu gust algun dia,
sa tristor m'ha carregat quan més va per cada dia.
I sa tristor de sa mare ja s'hi va voler mirar,
amb aquella fia seua quan la duien a enterrar,
de ca seua fins a missa la va voler acompanyar
i llavò ja la tragueren de peus devers es fossar
que em pareixia mentida que l'haguessen d'enterrar
i aquella cara tan tendra pols i terra tornarà,
lo mateix serà sa nostra quan nostro senyor voldrà.
Com voleu germans...
