Com voleu, germans, que canti si el cor meu va atribulat?
I
A goig de tenir alegria sa tristor m'ha carregat:
si no som es que solia, en tenc fonament sobrat.
Em trob un al·lot molt jove, que encara no m'he casat;
la causa de no casar-me ha sét que no he encontrat
ninguna al·lota conforme ni que tengués piedat.
Per això no heu de comprendre que jo en desprecii cap.
Ara que n'he trobat una ho tenc tot desbaratat:
son pare diu que no ho vol i encara no he enviat!
Això sí que és propassar-se sense ser necessidat!
Amb aqueixa providència jo no quedo conformat,
que no hem de posar aqueix home per un apassionat.
Perquè veu que som un pobre em vol dur tan maltractat?
Si an això ho hagués sabut ans d'haver-nos pratigat
es lloc no hauries tengut d'haver-me dut enganyat.
Com voleu, germans, que cantí...
II
Si no som es que solia ja en tenc sobrat fonament.
Cor meu, què tens, què sospires, que hi vas tan en pensament?
Ja és hora que desxondesques i busques divertiments,
i deixar anar sa tristor, ja n'has passat a prou temps,
que lo millor és conformar-te amb sa voluntat de Déu;
que ho has de prendre amb paciència enc que visques apurada,
que si és voluntat de Déu que n'hages de ser casada,
si és es teu gust i es meu, per què ens ha de ser privat?
Enc que ton pare no ho vulla, per això mai m'he espantat,
que mentres tu me mantengues sa paraula que m'has dat
jo te mantendré sa meua a fe de qui m'ha criat.
Com voleu, germans, que canti...
Era un diumenge a la tarda; sempre me n'he recordat
aní a veure l'amor meua, sa que tant he conversat,
i la vaig trobar que seia a un lloc arrecerat,
a sa vora de ses cases, banda fora es seu tancat.
En ‘cabat que la vaig veure hi coneguí novedat.
—Com és, amor meua amada, que de color has trasmudat?—
Em va dir; —En polit jove: no n'has d'estar interessat,
que et faç sebre que mon pare d'ara avant mos té privat
que no pots venir a casa ningun vespre assenyalat,
ni a qualsevol banda siga, no pots venir as meu costat.
Com voleu, germans, que canti...
Si no som es que solia en tenc raó molt sobrada.
S'altre dia em varen dar una nova pesarada.
M'encontrí amb una persona un poc més avall de casa,
i em va dir: —En polit jove, jo de parlar amb tu tenc gana:
sa teua estimada he vist, que tanta alegria et dava;
volen que t'oblit per força, i n'està desesperada.—
Jo no he pogut descansar des que sa nova m'han dada,
que et venc a dar-te un consell per lo que t'he pratigada;
hi trobaràs bon remei i hi viuràs ben descansada.
Si et parlassen de casar, prenda del cor meu amada,
torna'ls aqueixa resposta sense falsar-los la cara:
"Fins ara, us he servit en tot quan he estat manada,
i voleu ara que oblit qui tanta alegria em dava?
Primer vull renunciar tot lo que me toc de casa,
que no em vull casar a mal gust ni amb cosa que no m'agrada,
ni enrere me tornaré de sa paraula que he dada,
que l'he donada temps ha baix d'un jurament prestat."
Com voleu, germans, que canti...
