Jo he fet una cançó nova I ara vo' la vui cantar,
i l'he feta pes fadrins que surten a festetjar,
tots es de s'illa d'Eivissa, cap ne vui avantajar,
que una ves per dir mentides Déu ja els va ben igualar,
si dir mentides condemna, jove cap se'n salvarà;
Jo hi tenc una experienci, per això venc a parlar,
de quan era joveneta de quinze anys a tot tirar,
jóvens venien per casa, per fer broma i conversar,
jo em creia tot lo que em deien i em cuidaren entontar
i en ses nits no dormia, no fent sinó cavil·lar,
repassant lo que me deien, pensant prest m'he de casar,
i ara he vengut a comprendre es seu modo de parlar,
que es matí parlen amb una, diuen com tu cap n'hi ha,
i a sa tarda amb una altra, sa mateixa cançó fa,
i fan com es protestants quan surten a predicar,
que expliquen sa llei de Déu en quantra de lo que es fa.
Jo diré sa meua idea, cap ne vui avantatjar,
sabeu perquè els despreciic, perquè encara no en tenc cap,
que si en 'rib a tenir algun puga dur pratigat,
Déu me'n do coneixement per dur-lo respectat;
jo sempre suplic a Déu que no em surti renegat
i si ho té de dolent, Déu no me'n deix trobar cap;
Déu mos do lo que convenga, que Nostro Senyor ja ho sap,
a jo i a tota criatura i es romanço està acabat.
