Jove - Jo us vui gastar dos paraules, majora, si m'escoltau,
us vui demanar sa fia; vui dir, si me la donau.
M'agrada perquè és polida, i una al·lota que m'escau.
Majora - Jove, si vols que t'ho diga, per ara no ho desitjam;
s'al·lota és jove i petita i li pot ser perjudicant.
Ves seguint, si vols seguir, 'nar venguent a festetjar.
Al·lota - Ma mare deveu patir des cap, o és que somiau.
No veis vós que és un fadrí xaire i tot lo que vuigueu?
Vo'n teniu de penedir, com jo, que és en es gust meu.
J - S'al·lota ja en diu que sí, sigueu vós des pensar seu,
que vos hi faré patir desitjant que hi convengueu.
Direu que us vui contradir... Podeu fer lo que vuigueu.
M - Em sap mal ‘ver-t'ho de dir, no ets jove en es gust meu;
ni t'importa emportunir, no et daré es consentiment.
A - Ma mare, no sigueu així, que ell se mereix que el prenguem.
Que es queda bé en so venir i gasta bons compliments.
No he de veure altre fadrí que siga tan as gust meu.
J - Jo us deman, i m'heu de dir, quin és es defecte meu;
som com un altre fadrí d'honra i de coneixement;
i me voleu desnebir... M'haureu de dir es fonament.
M - Idò sí que te'l vui dir: que ets jugador i cap dolent,
d'un gènit mal de sofrir, enfadós i empertinent.
Jesús! Què més t'he de dir? No tens res d'home prudent.
A - Jo us som fia, per servir, i em disgustau malament,
que no vulgueu consentir amb sa sort que em dona Déu.
De disgust m'he de morir... Puguent-lo tenir per meu!
J - Jo us vui gastar dos paraules, majora, si m'escoltau...
M - Fia de sa meua vida, jo et vui ben encaminar;
no et casis quantre es teus pares que son qui et varen criar
i es que et daren bon exemple ensenyant-te es crestià.
A - No us he 'set fia dolenta, ni us he fet desesperar;
sempre m'heu duit corretgida, constant-vos poc es renyar,
advertèncis i amenaces, finsus 'ribar-me pigar.
J - Ja et dic que tens una jaia que si es mor no vui plorar,
que em sortiria riaia o modo de cantussar.
Jo sempre l'he respectada, des que la conec ençà.
M - Jo vui dir-te una paraula, ma fia, m'has d'escoltar:
deixa anar aquest, no t'hi casis; jo et man que l'has de deixar.
A - Enc que estiga as lloc de creure, abantes m'hi vui pensar;
m'hi deverteix i m'agrada, no d'avui, ja és de temps ha,
i hi viuria abandonada lo que no em vui procurar.
J - Així, bon rost a ta mare! Fes-la patir i rabiar,
que és una dona arrastrada... Mirau-la quins uis fa!
Pega alguna reuiada quan solem festetjussar!
M - Ja et dic que has set una fia que m'has fet delibatar;
tenc tota sa clenxa grisa, tu me li has fet tornar.
Si et fos donat bastonades quan me demanaves pa!
A - ja ho son paraules gruixades; si us hem d'arribar a cuidar,
que us manetgem a patades és lo que us voleu buscar.
Deixem anar de bugades, per lo que hi podem guanyar...
J - No t'escoltis més ta mare, aviem com per casar,
si no, amb lo que és de maniada, es gènit la matarà.
Des que venc, va envitrecada no ha 'ribat a refredar.
J - Jo us vui gastar dos paraules, majora, si m'escoltau...
A - Jove, si jo i tu ems casam, no serà as gust de ma mare;
sempre m'està predicant que ja em té enfeccionada.
no et deixaré, perquè et plany, si tu em mantens sa paraula.
J - Al·lota, jo no t'engany; dormirem un vora s'altre.
No voldria fos mal any ja que un vol treure sa banya.
Mirau que hi 'set animal; a què hi dit davant ta mare.
M - Basta ja estau afrontats, ja podeu ser un per s'altre.
Mal 'nassiu arronyonats es dia que us casareu!
A - De lo seu no en facis cas, que flastomant passa es rato;
té es gènit de Barrabàs gasta un raig de mal vocable.
Ai, si Déu se l'emportàs, Ell que fa tants de miracles!
Jo he promès, si ho alcansàs, fer salsa pes dos Pasqües.
Encara que, ja em diràs, també li som infants naltros.
M - Ma fia, em disgustaràs, no em creus donant-te bons tractos.
Per dies ja ho planyeràs es no poder viure amb naltros
i tu mateixa et perdràs... Vas a ressistir un xubasco!
A - Jove, si jo i tu ems casam t'hauràs d'ansiar des gastos,
ma mare no em vol comprar camies ni altres trastos.
J - Al revés se contendrà, de ses que tens fe’n pedaços;
això no t'ha d'espantar que jo tenc uns calçons grossos
que sa precinta et vendrà a cordar-te dalt es mosclus.
M - Ja ho sents, fia, quin parlar; això no em pareixen bromes.
Jo el conec de temps ençà i tu no ho reflexiones...
Son pare ja en va matar, per dolent, quatre o cinc dones.
J - jo us vui gastar dos paraules, majora, si m'escoltau...
A - Vaja, ho teniu concedit, ja que tant m'ho demanau!
No us ho havia d'haver dit; no us heu cansat i alcansau...
Per valtros es bon profit. Si teniu pressa, aviau.
J - Sa vostra fia m'ha dit; que es vostro llit era nou;
si al cas me'l donau vos dic, ja veis que ho mereix a prou,
si nos fos massa podrit mo’ n’excusaria un nou.
M - Et diré que és molt petit, que és per estar-hi un tot sol;
però si us hi conformau dormireu rato perhom;
si no vos emmolestau tots dos podreu dormir a prou.
A - Ma mare, això no està bé, sent un matrimoni nou;
per naltros és un esclafit i sa gent riuria a prou.
Arreglau-me un més polit i en sortireu en bon nom.
J - Majora, ara hem de parlar a veure si ems entenem:
que mus haureu de comprar mobles per fer es parament...
Encarregau-vos des gastos que jo ho som pobre talment.
M - Heu de mirar de gastar tot lo més poc que pugueu;
jo us puc donar que trempar i un trastet molt amatent.
A - No havíeu d'haver parlat, ma mare, davant sa gent,
que m'heu fet abaixar es cap i és de vergonya que tenc.
Si teniu sa voluntat de dar-mo'l, ja ho trobarem.
J- Hem de comprar un cabrit o un anyell per fer es brou;
i a vós, majora, us dic que amb sa boda hi convengueu,
que hi te d'haver un convit com ses casanses del rei.
M - Ja saps, fia, que t'he dit; no trempis amb sagí vei
tant s'arròs com es bullit, escudella amb so llibrell
que es pa no tenga florits i es bescuit sense crivell.
A - Ja us creuré en lo que m'heu dit, tot 'nirà perfectament.
Per curiós i polit no tendrà fastitg sa gent.
ja ha 'ribat s'hora i es dia de casar-mos si ho vol Déu.
J - Sogra, quedau convidada des gendre nou que tendreu.
M - Que siga per alegria per ara i mentre visqueu;
Que pogueu fer una vida llarga i en bon sentiment.
A - Com Sant Josep i Maria mo la vuiga donar Déu.
Es tracte ja el tenim fet, dissabte mos casarem.
J - Jo us vui gastar dos paraules, majora, si m'escoltau...
